Les Cròniques Medievals Catalanes: Història i Literatura

Les cròniques medievals

Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en una lectura col·lectiva o a ser llegides individualment. Les primeres, anomenades cronicons, eren escrites en llatí i constituïen brevíssimes anotacions d'esdeveniments històrics sense cap estructuració cronològica ni relació causal. A partir del segle XIII, començaren a ser traduïdes.

Característiques comunes de les Quatre Grans Cròniques

• Gran valor literari i lingüístic.
• Valor extraordinari com a document històric, ja que historien l'època de màxima plenitud de la Corona d'Aragó a l'edat mitjana.
• Els fets que relaten són contemporanis a l'autor o immediatament anteriors, i no fets remots com en les cròniques antigues.
• L'autor dona testimoni del que explica, ja siga perquè n'havia estat el protagonista, perquè ho havia presenciat o perquè se n'havia assabentat de fonts directes.
• La figura central és el monarca o la dinastia regnant.
• El to sol ser heroic, sobretot en les cròniques de Jaume I, Desclot i Muntaner.
• Caràcter religiós i sentit providencialista de la història (excepte la del Cerimoniós). Totes, excepte la del Cerimoniós, contenen cançons de gesta prosificades.
• La crònica de Muntaner és l'única que narra les gestes de la Companyia Catalana d'Orient.

Finalitat de les cròniques

• Deixar constància d'uns fets que havien de servir d'exemple a prínceps i governants.
• Justificar la política dels reis i enaltir el monarca i la seua dinastia.
• Fomentar l'esperit nacional.

Cançons de gesta

Són narracions en vers centrades en fets heroics de la història nacional que tenien un caràcter èpic. Eren una mena de cròniques populars que informaven el poble de manera emotiva sobre les gestes passades o sobre fets actuals, combinant elements reals amb llegendaris o fantàstics; els protagonistes eren idealitzats i convertits en herois.

El poeta les componia oralment i el joglar les aprenia de memòria i les recitava. Martí de Riquer ha destacat la importància d'aquestes narracions amb la finalitat d'informar una societat analfabeta i mantenir l'esperit combatiu del poble. Com en altres llengües, en català també hi havia cançons de gesta del mateix tipus que el Cantar de mio Cid, però s'han perdut pel fet que el gènere era oral i només en ocasions es traslladava a l'escriptura.