La Narrativa Modernista Catalana: Tendències i Autors
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,33 KB
La narrativa modernista
En un primer moment, hi hagué desconcert a l'hora d'adaptar el Modernisme a la narrativa. En la darrera dècada del XIX, la sensibilitat estètica i la novel·la seguien en mans dels naturalistes i realistes. No hi ha una ruptura clara entre els naturalistes i els modernistes, sinó que aquests adopten algunes característiques d'aquells, com la influència del medi sobre els personatges; però se n'aparten de les idees més extremes, com l'herència biològica.
La novel·la adapta un dels temes europeus del moment: les relacions entre els intel·lectuals (o artistes) i la societat. El triomf de l'intel·lectual sobre la societat havia de suposar la modernització de Catalunya. Influència de Nietzsche, Spencer i Schopenhauer: consciència (de la realitat), voluntat (de transformar la realitat) i acció (assoliment dels objectius).
L'aparició de col·leccions populars (Biblioteca Joventut, Biblioteca Popular de l'Avenç...) feren augmentar el públic lector i s'afavorí l'aparició de noves veus. Tres tendències bàsiques: ruralisme, decadentisme i costumisme.
La narrativa ruralista
Moda molt estesa entre 1900-1910. Narracions curtes i novel·les que recollien drames rurals en escenaris muntanyencs, protagonitzats per personatges pintorescs. Moda molt estesa, però no tots recollien els conflictes ideològics del Modernisme. Per tant, no es poden considerar modernistes.
- Relacions entre individu i massa (generalment passiva i immobilista)
- Individu contra una força còsmica adversa, la pagesia (i la natura on viu aquesta), que s'oposa a la modernització del país.
- Imitació dels llenguatges rústics i dialectals
Raimon Casellas (Barcelona, 1855-1910)
Creador i crític literari. Teòric influent. Els sots feréstecs, primera novel·la modernista (1901). Mossèn Llàtzer representa l'individu enfrontat a una societat atàvica. La natura (de la qual el poble no n'és més que una derivació) l'acaba consumint. És el fracàs de la voluntat regeneracionista. Identificació del protagonista amb l'intel·lectual que vol canviar la societat, però la societat esdevé immòbil i els seus esforços no tenen resultats.