Dànae de Ticià: Anàlisi de l'Obra i Context Històric

1. Dànae de Ticià Vecellio: Cronologia i dades

Ticià Vecellio (Vèneto, 1488 - Venècia, 1576). Cronologia: 1553-1554. Material: Oli. Suport: Tela. Ubicació actual: Museo del Prado, Madrid.

2. Biografia de l'autor

Ticià és el màxim representant de la pintura veneciana del Cinquecento per la seva qualitat i longevitat. A més, el seu domini tècnic i plàstic el portà a altes cotes de fama, de manera que totes les corts europees li encarregaven obres. La seva temàtica mitològica, religiosa i al·legòrica provoca l'admiració tant de profans com d'entesos.

3. Descripció formal i iconografia

L'oracle de Delfos prediu que el fill de Dànae matarà el rei de Messènia. Per evitar-ho, aquesta fou tancada en una torre perquè ningú hi pogués accedir. Però Zeus baixa en forma de pluja d'or per seduir-la, la fecunda i neix un infant. L'oracle, doncs, es compleix i el fill de Dànae (Perseu) mata accidentalment el rei.

• Funció: Estètica.
• Composició: Tancada.
• Línies compositives: Diagonals.
• Recursos tècnics: Desaparició de la línia; el color domina totalment la composició.
• Relació amb l'entorn: Forma part de set obres de temàtica mitològica que Ticià pinta per a Felip II.

4. Significat de l'obra i elements de l'estil

Pertany a l'escola veneciana del Cinquecento, de la qual Ticià és el màxim representant. Les característiques d'aquesta escola són:

• Predomini del color aplicat a la forma pastosa sense línies.
• Els vermells i blaus intensos.
• El luxe, els detalls i la sensualitat del cos nu.
• Els contrastos entre els diversos elements.

Relació entre forma i funció: Visió del cos humà molt clàssica. Iconologia: Temàtica mitològica amb doble lectura, ja que actua per canviar el destí que marquen els déus. Es plantegen les limitacions de l'home davant dels designis divins.

Relació entre l'època i l'obra: Sorprèn el fet que, en el moment en què se celebra el Concili de Trento per fer front a la Reforma Protestant i es refermava la intenció de no desviar-se del món catòlic, Felip II (erigit en protector del cristianisme) triés una temàtica no cristiana (un nu). Felip II s'interessava per les interpretacions en clau cristiana de les obres que adquiria seguint la línia neoplatònica de cristianització.

5. Transcendència de l'obra

L'escola veneciana de pintura té una influència importantíssima. Les obres d'aquest autor són sol·licitades arreu d'Europa. La força del color per la intensitat cromàtica tingué una àmplia repercussió entre els manieristes com el Greco i en pintors del Barroc.