Mon darrer be ausias march

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,3 KB

Biografia:Ausiàs march escriptor valència (1400-1459) deixa de banda la poesía trovadoresca ,i es centra en el “jo `poertic” ple d’energia i persistencia per els seus desitjos , centrat en el amor físic i espiritual aquest estil resulta molt huma i autèntic. Te una intensitat emotiva k s’allunya del convencionalisme.Tracta la relació amorosa com una malatía fatal amb un to de poesía introspectiva plantejada de forma original i innovadora. Aquesta poesía reflecteix la sensibilitat del seu temps i dona una resposta propia als problemas de la humanitat. Es el gran poeta de la primera meitat del Segle XV, que fa k el catala arribi al punt colminant de llengua poetica.
Va participar com a cavaller en les campanyes d’alfons el magnanim k li dona molts privilegis i posibilitat de prospera en la cort reial. Adminitra la justícia civil i criminal en l`horta de Gandia i es converteix en el falconer del rei . Desde 1425 fins l’any de la seba mort escriu 128 poemes , uns de molts llargs , amb una tematica sobretot amorosa . La seba activitat el porta a fer una reflexió gens serena , sinó plena de passió i engoixa . Molts de senyals k utilitza per amagar les dones estimades “llir entre cards , plena de seny, mon darrer be”.


Aprofita tota la tradició lírica cortesana per contruir un mon poetic propi , ell dona credivilitat als seus versos i s’allunya del recursos habituals. Vista analítica i reflexiva i la intenció de dir la veritat distancia a march de de la poesía trovadoresca i la lírica del seu temps. Pasa una primera etapa on ailla la dualitat entre el amor bestial : tendencies carnals i amor angelic: tendencia espiritual del comportament Amorós . Pero madura la seba meditació sobre el amor que explora la vida del enamorat , aconseguit una capacitat d’analisis de la condició humana extraordinari. El dolor es un component important per March les sebes recerques amoroses no tenen cap resultat positiu .La seba poessia deriva a una reflexió moral i religiosa(cant espiritual, cants de mort,).
Estil:
es esencial la reflexió k proposa el poema, estil i llengua han de concordar , no es partidari de grans elaboracions metriques o de rima. Te formes fixes com l’estrofa de vuit versos decasil•labs , no vol aconseguir efectes que distreguin al lectro. Una opció poetica basada en la veracitat , sinseritat del sentiments no pot utilizar una llengua falsejada com el provençal . El poeta te un context generacional que afavoreix la llengua catalana per la poesía. Aconsegueix resultats brillants en l’us de comparacions i imatges com a recursos retorics .

Entradas relacionadas: