Deriva Continental i Tectònica de Plaques: Proves i Processos

La Deriva Continental d'Alfred Wegener

Alfred Wegener va proposar la teoria de la deriva continental, que postula el desplaçament dels continents. Va presentar diversos tipus de proves:

• Geogràfiques: Coincidència de les costes d'alguns continents.
• Petrològiques i estructurals: Continuïtat de formacions rocoses a banda i banda de l'Atlàntic.
• Estratigràfiques: Similitud en les seqüències de roques sedimentàries.
• Paleoclimàtiques: Evidències de glaciacions en zones actualment tropicals.
• Geodèsiques: Mesuraments del desplaçament continental.
• Paleontològiques: Fòssils de les mateixes espècies en continents separats.
• Biogeogràfiques: Distribució similar de flora i fauna actual en diferents continents.

L'Expansió del Fons Oceànic

L'expansió del fons oceànic es basa en les següents evidències:

1. Cartografia dels fons oceànics: Revela dorsals, fosses i grans falles submarines.
2. Presència de laves basàltiques en els rifts (zones centrals de les dorsals).
3. Edat de les roques oceàniques: Més joves que les continentals, augmentant l'edat simètricament des de la dorsal.
4. Bandes magnètiques paral·leles i simètriques a l'eix del rift a l'escorça oceànica. L'orientació és alternativament coincident i oposada al camp magnètic actual.

Límits entre Plaques

Els límits entre plaques tectòniques poden ser:

• Divergents:
  • Oceà-Oceà: Dorsals oceàniques (on creix l'escorça).
  • Continent-Continent: Rifts continentals (ex: Rift Valley africà).
• Convergents:
  • Continent-Oceà: Subducció de la placa oceànica sota la continental, amb terratrèmols i volcans (ex: Andes).
  • Oceà-Oceà: Una placa subdueix sota l'altra, formant arcs d'illes volcàniques i fosses (ex: Filipines, Japó).
  • Continent-Continent: Formació de serralades de sediments comprimits (ex: Himàlaia, Pirineus).
• Transformants: Zones de lliscament lateral. Produeixen terratrèmols superficials (ex: Falla de San Andrés).

Cristal·lització, Teledetecció, GPS i Model Dinàmic de la Terra

Cristal·lització

La cristal·lització es produeix per sobresaturació en condicions adequades de pressió, temperatura i concentració d'ions. Comença a partir de partícules que actuen com a nuclis de creixement. Sobre aquests nuclis, s'afegeixen àtoms de forma ordenada, en capes paral·leles. El creixement és possible perquè les capes externes no tenen completes les seves càrregues. Factors necessaris: espai, temps i repòs.

Teledetecció

La teledetecció utilitza fotos de satèl·lit per obtenir imatges i seguir els canvis al llarg del temps.

GPS

El GPS (Sistema de Posicionament Global) indica les coordenades geogràfiques i la velocitat de desplaçament.

Model Dinàmic de la Terra

• Litosfera (10-300 km): Rígida, forma les plaques tectòniques.
• Astenosfera (100-300 km): Plàstica, permet el moviment de les plaques.
• Mesosfera: Rígida, però amb corrents de convecció i plomes tèrmiques.
• Endosfera: Formada per dos nuclis (intern i extern), que originen el camp magnètic terrestre (CMT).