Desamortitzacions a Espanya al Segle XIX: Causes i Conseqüències

Desamortitzacions a Espanya al Segle XIX

Les desamortitzacions pretenien acabar amb els desequilibris que hi havia a Espanya quant a la distribució de terres. Al mateix temps, eren vistes pels governs com una manera de sanejar els greus problemes econòmics que va patir el país durant tot el segle XIX.

La desamortització és el fet de poder posar en venda, repartir o alinear i convertir en propietat capitalista béns eclesiàstics (mans mortes), de la noblesa (senyorius) o comunals (ajuntaments), a través de lleis.

Etapes de la Desamortització

Carles IV (1788-1808)

Manuel de Godoy va iniciar els primers intents de desamortització de terres del clergat el 1798 amb una llei que permetia vendre 1/4 de les propietats eclesiàstiques.

José Bonaparte (1808-1814)

Es va dur a terme la desamortització de part de les terres del clergat, i els convents van quedar reduïts a 1/3 part. També es va produir la desvinculació dels “mayorazgos” i de les “manos muertas”. L'objectiu era acabar amb els règims senyorials.

Trienni Liberal (1820-1823)

Es van abolir i suprimir els senyorius jurisdiccionals i els “mayorazgos”. Es van vendre terres dels monestirs i es va obligar a vendre les terres dels convents de menys de 24 frares i les de les ordres militars. Es pretenia acabar amb el feudalisme i que la terra fos considerada una mercaderia.

Mendizábal (1835-1837)

Es van dissoldre els senyorius jurisdiccionals, es van desvincular terres i es va dur a terme la desamortització dels béns de l'Església i dels ajuntaments. Es van dissoldre les ordres religioses, excepte les dedicades a l'ensenyament i als hospitals. Les terres es podien comprar en subhasta pública. L'objectiu era aconseguir diners per fer front a la guerra carlina.

Bienni Progressista (1854-1856)

Madoz va dur a terme la desamortització l'any 1855 dels béns de l'Estat, l'Església, els militars, les confraries, les institucions benèfiques i les terres dels ajuntaments (béns propis i comunals). Van ser comprades principalment per la burgesia.

La Gloriosa (1868)

El govern provisional va pretendre posar fi al patrimoni reial, que va passar a l'Estat.

Conseqüències de les Desamortitzacions

• Socials:
  • Cop per al clergat.
  • Ascens de la burgesia terratinent.
  • Perjudici per als arrendataris.
• Econòmiques:
  • Augment de les superfícies conreades, especialment les dedicades al conreu de cereals.
  • Es va frenar el dèficit públic.
  • La desamortització no va suposar la capitalització del camp espanyol.
• Altres conseqüències:
  • Consolidació del règim liberal.
  • Triomf del sistema de propietat liberal i capitalista.
  • Influència en el pla urbanístic espanyol: a les ciutats, els grans edificis dels convents es van convertir en casernes, edificis públics, grans places, carrers, etc. (Per exemple, el Carrer Nou de Manacor, que abans pertanyia als Dominics).
  • Ruptura de les relacions entre l'Església i l'Estat. Una ruptura molt profunda que es va mantenir fins a la signatura del Concordat del 1851.