Diferencia entre llegenda i rondalla

Prosa dels segles XVI, XVII i XVIII

-La didàctica: és el gènere literari que exposa coneixements veritats científiques o doctrines amb la finalitat d'ensenyar-les o simplement explicitar-les.

--El diàleg filósòfic o doctrinal: conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i per l'escriptor llatí Ciceró, és el subgenere didactic més emprat. Imita una conversa entre diversos personatges, un dels quals exposa la seva tesi i respon les repliques dels altres. Aquest subgenere fou recuperat pels humanistes i introduit a cat. Per Bernatg Metge.Amb el Reaixement els diàlegs van assolir la seva major popularitat com a forma literària, ja que permetien reflectir els pros i els contres dels temes debatuts.

--L'assaig: L'assaig va ser el gènere més conreat durant el moviment cultural i filósòfic que es va desenvolupar durant el S.XVIII (la il·lustració).A cat. Els pocs exemples de prosa d'aquesta època són de caire didàctic. Cal assenyalar l'obra de l'ilustrat català Baldiri Reixac, k es va preocupar per l'estudi i la defensa de la llengua en una època en que molts intel·lectuals la menypreaven.

Temes assaig: - Tracta diversos temes, com la filosofia, la història, la política, la literat, la ciència o la pedagogia. - L'especialització de l'assaig va generar l'aparició de noves ciències com l'economia, la psicologia, les ciències socials i polítiques....

Extensió i formes: - va des de l'article fins al llibre llarg. - Adopta formes molt variades: la divagació, la dissertació, el diari íntim, l'epístola, el diàleg ...

- Història: On cal destacar les gramatiques i apologies de la llengua catalana. El dietari es pot definir com el llibre que un cronista escriu, per dies, els esdeveniments més notables. Temes principals de Calaix de sastre: La música (rafael d'Amat tenia coneixements de música, x aixo parla sovint del so dels instruments etc ...) Gastronomia (narra de manera detallada els plats cuuinats a l'epoca, especialment entre els nobles) Les excursions (en les sortides a la rodalia de BCN o a frança demostra la seva cap. D'observació) l'aristocràcia (és un noble k parla dels costums d'aquesta classe i sovint pensa en clau aristocràtica) Mó popular i menestral (tracte amb gent senzilla de la menestralia) descripcions de pobles(descriu la gent dels pobles i viles, esp. Noies) esdeveniments de l'època (explica els fets més importants, l'arribada de C. III a BCN) 

-Narrativa popular: La rodalla i la llegenda són els subgeneres més importants de la narrativa popular, k a cat. Té una gran tradició. L'origen de les narracions populars és molt antic però va ser durant els segles XVI, XVII, XVIII que el poble va acabar d'afaiçonar aquestes contalles que es transmetien oralment.

--Rondalla: Temàtica (s'esdevé e espai i temps indeterminats, combina elements reals amb elements fantàstics, i el protagonista ha de resoldre un conflicte que acaba felíçment). Llenguatge (sezill, de caracter oral. ús freqüent d'onomatopeies, diminutius i augmentatius, i repeticions per tal d'indicar la continuïtat de l'acció o per tal de remarcar idees.) Finalitat (Adreçadés a un públic infantil, teen una finalitat moralitzadora.) EX: en pere sense por , en patufet, la flor del penical o l'amor de les tres taronges.

-llegenda: a diferencia de la rondalla, la llegenda parteix d'un fet històric real, que amb el pàs dels segles ha estat deformat i enriquit amb elements inversemblants i maravellosos. Fruit de la imaginació popular.

Les llegendes catalanes: Catalunya es rica en llegendes, la majoria de caire històric. Els protagonistes són individues amb trets històrics (compte arnau, Jaume I) algunes llegendes expliquen l'origen d'un cognom o la forma d'una muntanya (les barres de sang,el neixament del rei Jaume,els porcells de bcn, el salt de la reia mora)