Diferència entre el Renaixement i la Renaixença

*Exaltació dels sentiments i les emocions, i oposició a la separació entre la Raó i el sentiment, el que es real i el que es irreal.

*Reivindicació de la llibertat creadora, enfront de la tradició grecollatina i la limitació Neoclàssica.

*Defensa del subjectivisme, l'individualisme i el culte al jo, enfront de la universitat pròpia de la Il·lustració.

*Interés per les tradicions populars i les llengües nacionals.

*Defensa del nacionalisme, perquèels romántics propugnen la llibertad dels pobles, la qual cosa va donar lloc a diferents corrents: un Romanticisme liberal, defensor de l'ideari de la Revolució francesa, i un Romanticisme conservador, garant del valors tradicionals.

*Recerca de la inspiració en les cultures exótiques, com ara les americanes i les orientals, i en el passat medieval: es deixa la banda Grècia i Roma, que havien dominat l'art Neoclàssic. També els llocs intactes i la innocència del habitants del món rural.

El Romanticisme es va arrelar a les nostres terrres a mitjan del s. XIX i va coincidir amb un moviment literari i polític conegut com Renaixença.

[La Renaixença es va iniciar a Catalunya durant la primera meitat del s. XIX, i es va manifestar com a voluntat de restauraci´de l'ús culte del catalá, després de tres segles de feble activitat literària. El Romanticisme, amb la seua preferéncia per la poesia popular, la seua exaltació i defensa de la personalitat i la llibertad dels pobles, i el seu interés per l'Edat Mitjana, va afavorir el sorgiment de la Renaixença.]

-Jacint Verdaguer: Les primeres obres de la Renaixença van ser poètiques. L'any 11833 es va publicar en la revista 'El Vapor' de Bcn el poema de Bonaventura Carles Aribau <La pàtria>, símbol del moviment renaixentista per la identificació que hi va fer Aribau de la pàtria amb la llengua. A les I.Balears destaquen Tomás i Marià Aguiló, i a Vlc Vicent Querol i Teodor Llorente.

En la obra de Jacint Verdaguer destaquen dos grans poemes épics: L'Atlántida i Canigó. La resta de la seua producció recull poemes de tema religiós, com Idil·lis, i cants místics, i poemes civils i patriòtics. Va ser un dels fundadors de la llengua literària mderna, ja que hi va combinar les formes cultes amb un léxic molt ric, d'arrel popular.

*L'Atlántida: Composició basada en la llegenda del desaparegut continent del atlants i en altres llegendes d'origen grec.

*Canigó: Poema construit sobre la base de llegendes medievals. L'acció se situa al voltant de l'any 10000 i narra les aventures del cavaller Gentil, que va lluitar contra els sarrains quan van envair el Rosselló. Amb tot, el veritable protagonista del poema són els Pirineus, amb el sue paisatge espléndid.

*Obres en prosa: Hi destaquen Dietari d'un Pelegrí a Terra Santa i les Rondalles.

-Teodor Lllorente: Es considerat el poeta més destacat de la Renaixença Valenciana. Durant la seua joventut, (1836 - 1911) va escriure en castellá, fins que amb la influència de Mariá Aguiló va començar a escriure la seua producció en valenciá. Va ,imitar el seu impuls reinaxentista al conreu de la poesia. Va ser; director del diari La Opinión, membre de Lo Rat Penat i tarductor al castellá dels autors més destacats del Romanticisme Europeu (Víctor Hugó, Byron...) Constantí Llombart va intentar donar a la Renaixença valenciana una projecció popular àmplia i, alhora, culturalment digan, peró a penes va obtenir ressò. Va propugnar la connexió amb la Renaixença catalana i va crear la societat Lo Rat Penat, que a partir de 1879 es va encarregar de la celebració dels Jocs Florals. La Renaixença es va veure abocada a l'escessió entre els escriptors populars del grup de Llombart i els burgesos del grup de Llorente, designats gràficament com a <poetes d'espardenya> i <poetes de guant>, respectivament. A diferencia de la poesia jocfloralesca, la literatura popular, representada per la prensa satírica i el teatre cómic, va obtenir una gran difusió.

[La poesía de Llorente va seguir el topics jocfloralescos, excepte en alguns poemes popularistes (de motiu rural9, entre els quals hi ha més reeixits de la producció gracies a la suea habilitat amb el llenguatge.