Diferencias entre cançons de gesta i cròniques

La creació de la prosa medieval

Autors:Ramón LLull i Les quatre Grans Cròniques

L’èpica medieval

En l’Europa medieval es produïen distintes composicions que recollien, d’una manera o altra, la realitat històrica o llegendària del seu temps:

•Les epopeies, poemes èpics que narraven fets heroics, entre els quals destaca el Cant dels Nibelungs, poema alemany compost cap al 1200 que arreplega diverses llegendes.

• Les cançons de gesta, poemes narratius amb molts elements llegendaris també, però centrats en fets històrics. La cançó de gesta era divulgada pels joglars ambulants acompanyats d’instruments generalment de corda, que recitaven o cantaven davant de públics de tota classe. Principalment es centraven en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenien el que podem anomenar “història (a gust) del poble”, en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat.

Conservem un centenar de cantars de gesta ROMànics, la majoria en llengua francesa, i menys en occità i castellà. La més antiga i més important és la Chanson de Roland, una autèntica història poètica de l’emperador Carlemany (s. Viii). En occità tenim Ronsasvals i Rollan a Saragossa. En castellà destaca el Cantar de Mio Cid, que narra el darrer període de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid (1043-99).

• Les cròniques, estan a mitjan camí entre la història i l’èpica. S’escriuen per a ser llegides, però també per a ser escoltades i recitades. Barregen la veritat històrica amb episodis més o menys imaginaris. S’escriuen en la llengua pròpia i no en llatí.