Diferències fonetiques morfologiques i lexiques del catala oriental i el occidental

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,3 KB

 

Modernisme: moviement cultural europeu k va comersar al s.19 i 20 opretenia transformar la cultura catalana en una cultura moderna i nacional gracies a uns joves intel-lectuals. Hi va destacar 2 corrents ideologics: Regeneracionisme (elevat compromís polític, regenerar la població inculta i canviar la societat a traves de l’art.)Esteticisme (l’art era el seu refugi i es va allunyar dels conflictes)Característiques del Modernisme: *inspiració en la naturalesa *tendencia a la estilització dels motius *us d’imatges femenines *llibertat en l’us de motius de tipus exotic.Artistes:*Arquitectura (antoní gaudi , Lluís domenec) *Pintura( Ramón casas, santiago rusiñol)*Escultura( josep llimona) *Literatura (Víctor catala, santiago rusiñol)Noucentisme: corrent polític i cultural k es va iniciar l’any 1906 i acaba 1923, hi ha 3 fets importants: *Eugeni d’ors (ideoleg del moviement va transmetre la seva doctrina noucentista) *Josep Carmer (ideals estetics del moviment) * Es va fer el primer congres de la llengua catalana.Aquest corrent consistia en renovar la cultura catalana per fer de Catalunya un país autonom, modern i europeu, els intel-lectuals van col-laborar amb la clase burgesa en el projecte de transformació de la societat. La seva ideologia es la imposició de la Raó, l’ordre, la serenitat i la bellesa formal. *Artistes: Eugeni d’Ors, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates, Carles Riba.Avantguardisme : Inicia l’any 1909 i acaba 1940, les idees van ser : *interes per trencar l’ordre establert, *la irracionalitat, *el somni, *la follia, *la trangressio,   *l’admiració pels elements de la societat industrial.Els principals moviments foren :*Futurisme (trencament de l’ordre , absencia de puntuació, trencament de versos, cal-ligrames i collages formes d’expressió. *Surrealisme ( busca l’alliberació absoluta de l’individu i trenca qualsevol  lligam, dona importancia als somnis. Textos incoherents i impactants) *Cubisme (utilitza metodes científics per canviar l’aspecte de la realitat, repesenten objectes els objectes amb figures geometriques i collage i cal-ligrama. *Dadaisme (es partidari de l’escriptura automatica, l’objectiu es crear un caos intel-lecutal.) Poesia de Postguerra: *prohibició de la llengua catalana en l’ambit public, *abolició de les institucions politques i culturals, *censura de manifestacions culturals, *repressió política, exil-li de polítics i intel-lectuals.Joan Olliver o Pere Quart : (1899-1986) de família burgesa, va ser inconformista radical la seva obra se centra en la critica social. Obras: *Poesia ( les decapitacions, bestiari, vacances penjades.)*Teatre ( allo que tal vegada esdevingué, la fam, bell robot). Merce Rodoreda : epoca de postguerra.  (1908-1983) Filla única, tenia passió per las flors i l’amor al país. Publica articles i contes. Va exil-liar i tonra l’any 1978 a Catalunya. Caracteristeiques de la seva obra: *condisio social de la dona, *desengany Amorós, *visió desencisada de la vida. Obra: Plaza del diamant (1932), Aloma (1937), 22 contes(1958), Mirall trencat (1974)Manuel de Pedrolo: (1918-1990) neix a l’Aranya, li agradava la medicina, pero va exercicir de mestre. El 1916 comensa a escriure va fer d’assessor literari, corrector de textos, traductor. Obra: Cendra per Martina (1952), Totes le besties de carrega (1965), Estrictament personal (1954).Variació lingüística: es clasifican en: *Segons el grup social(varietats hitorques, varietats socials, varietats geografiques) *Segons la situació comunicativa (*Formals:registre cientificotecnic i literari. *Informals :registre col-loquial i vulgar.)Catala oriental: la i del grup ix es muda, en general no pronuncia la –r final, plurals acabats en –s darrere vocal atona, increment –eix o  -esc en els verbs incoatius. Catala occidental: la i del grup ix es pronuncia, la -r final es pronuncia, plurals acabats en -ns darrere vocal atona, increment -ix o -isc en els verbs .Catala central: te 7 vocals, els sons (o) i (u) en posició atona sonen igual.Balear: variant del catala oriental. Distinció entre b i v. Us de jo darrere preposició. Rossellones: variant del catala oriental, pronunciasio de la o tonica en (u), negació amb pas en comptes de no. Algueres: variant del catala oriental, No te vocal neutre, el digraf ll, davant de consonant i a final de mot el realitza (l)

Oració composta: Oració formada per proposicions, que són oracions  simples relacionades entre elles de manera diferents. A traves de nexe o signes de puntuació

Oracions coordinades: O.Coordinades, no tenen cap relació de dependencia entre elles, i estan enllaçadés mitjaçant una cnjucio o una locució conjutiva coordinant Ex: Copulatives ( i ,ni) Disjuntives (o, o bé) Adversatives (però, sinó / que, tanmateix) Distributives ( ara..Ara.. O..O, ni ..Ni, d'una banda, de l'altra), Consecutives ( per tant, doncs, de manera que, així/ aixi que, en conseqüència.)Explicativa ( es a dir, o sigui)  ,O.Juxtaposades:no estan unides per cap tipues d'enllaç sinó solament per lentonacio i els signes de puntuació  (L'arnau ja ho ha decidit: és un noi molt expeditiu:O.Subordinades: tenen una relació de dependencia amb l'oració principal i la majoria s'uneixen amb nexe. ( Quan surt de la casa s'adonà que el gos ha destrossat la casseta) Ex: O.Sustantiva: és aquella que equival a un substantiu o a un sintagma nominal. Tipus: Completives ( que, si) D'infinitiu ( de) Interrogativa( Qué, qui, quan, com, on  quant)De relatiu ( Que , qui, on)Ex: subordinadas adjectives o de relatiu: Els nexes: que, què,qui,El qual, la qual, els quals, les quals, del qual, de la qual, dels quals, de les quals, la cual cosa, cosa que, on . 2 clasees d'oracions: Explicativa: afeix informació complementaria de l'antecend que no es imprescindible per la bona compresió Especificativa determinan el significat d l'antecedent i , si se suprimeixen l'oració canvia el significat.Adversatives: les que equivalen a un adverbi i fan la funció de CC i les que s'uneixen a l'oració principal a taves d'una conjucio, una locució conjutiva o una preposició. Manera,temps, LLoc. Comparatives son subordinades adverbials de quantitat que mantenen amb la principal una relació d'igualtat,(igual que, tan...Com,) desigualtat (més que.., millor..Que. Proporcionalitat ( com més.. , com menys..) Causals (ja que, perquè, atès que, com que) Finals ( a fi que..Perquè) Consecutives (de manera que)Condicionals: Si, sempre que, llevat que, en cas que)Concessives: encara que, tot i que)

.Manuel de Pedrolo i Molina: Neix a l'any 1918 , passa la infantesa a Tàrrega i estudià batx aquesta població. 1935 es trasdallà a BCN amb l'objetctiu d'acabar el batxillerat. Un cop lincenciat del servei militar, treballà per una agència d'assegurances i també per una agència de publicitat. El 1946 va començar a escriure amb regularitat. La novel-la és el gènere en què sobresurt i que li permeté explotar temes com la incomunicació, la solitud, la vida sense sentit.Obra: 1953 reccul de contes El premi literari imés coses. L'any següent guanyà elpremi Joanot Martorell gracies a la novel-la Estrictament personal. Va rebre el premis més prestigiosos de la literatura catalana, com ara el Víctor Català, el Snat Jordi o el Prundeci Bertrana.  Joan Fuster i Ortells: neix a Sueca el 23/11/22.  el 43 va començçar els estudis de  dret a la Universidad de València i els va combinar amb la formació autodidacta que l'hauria d'abocar a la feina de crític. El 1954 publicà l'assaig d'estetética El descrèdit de la realitat, mori a sueca el 21/6/92. Obra: es caracteritzada per l'amplitud i diversitat de temes,però també de gènerers. Va destacar en l'assaig ( El descrèdit de la realitat,55) Pero també en l'aforisme (Judicis finals). El 1962 publicà Nosaltres,els valencias. Llibre ensencial per coneixer la cultura del País Valencíà. El 1975 se le concedeix el Premi d0Honor de les Lletres Catalanes.Pere Calders: 1912-1944, Escriptor i dibuixant , periodista. El 1937 s'alllistà a l'exercit república. Unitat de xoc , exliat després de 1939 passà a camps de concentració de França i després a Mèxic on visqué 23 anys. El 1962 va retornar a Catalunya. Les característiques principals de la seva obra narrativa son : imprevist, l'atzar, l'absurd, l'humanisme, la ironia, la critica a la societat contemporania, a certes tendencia de l'eeser humà.Obres: 1936, El primer alerquí, 1955 Croniques de la veritat oculta, 1957 Gent a l'alta vall, 1959 Dema a las tres de la matinada,1967 Aquí descansa Navares, 1984 De teves a meves.  Llengua: és un sistema de signes que serveix per a la camunicacio entre els parlants d'una comunitat lunguistica determinada, i el Dialecte: és la manera d'utilitzar aquest sistema de signes en un àrea geogràgrafica concreta.Llocs on es parla catala , Ctalà Oriental: Girona, Barcelona, tarragona,  Eivissa, Palma, Maó, Ressellonès, alguerès. Occidental: Valencíà,  Alacant, Morrela, Castelló de la plana, Tortosa. Característiques del balear Varietat dl catala oriental, té el seu origen en el s XIII quan les illes van ser repoblades amb persones procendets del principat. L'aillarem geografic li ha permès conservar un gran nombre d'arcaismes. Fotenica, Pronunciació r, pronunciació t,o. Morfosintaxica, desinencia, en 1º pers dels g del presnt de ind. Rollesones:  varietat del català orienta parlada a laes comarques catalanes del Rosellò, Vallespir, Alta Cerdanya, Transiccio entre el català occità te el seu origen al Segle XVII 1659 fonetica, no distingeix entre la e obert i la e tancada, ni tmpoc entre la o. Morfonsitaxi, negació amb pas en compets de no. Lexic, Gal-licismes, roba (vestit) Alguerès Varietat del català oriental parlada a la ciutat de l'alguer, Sardenya, te el seu origen en la repoblació feta pel rei catla Pere IIII al Segle XIV. Valencíà varietat del català occidental parlada a les comarques del Ports de MOrella, L'Alt i el Baix Maestra, L'Alcalatén, La costera, La Safor, L'Alicantí. Es un dialecte que té el seu origen en el catala central , al Segle XIII, gran part de la zna va ser repoblada , excepte el nucli mulsumà. Fonètica: Pronunciació de la g i la j com a tj,  Morfoxintaxi, desinencia de la 1º pers del sg del prest de ind, en els verbs de la 1º conj, us de les formes plenes dels pronms febles davant del verb, eliminació de l'article personal. En les combinacions pronominals de CI+CD, li mai no pren la forma hi. Nord-occidental, la variant nord-occidental abraça le sconques del Segre, i del l'Ebre, amb els seus afluents. Dins de València , els parlars d'una part de la Plana Alta, el maestra i els ports de morella constitueixen una zona de transició entre el nord-occidentali el València. Comprén tres subdialectes amb una personalitat acusada, el pallarès, el ribagorçà i el Tortósí, un parlar de transició valencíà.Fonètica, el sistema vocallic tonic te les mateixs unitat que el cental pero no coincideixen en la distribució. El sistema àton és més ric. Morfoxintaxi article masculí és lo. La 1º pers te morfema O.

Entradas relacionadas: