Dinàmiques de grup: etapes, rols i tipologies

Resumen

Aquest document explica l'organització i el funcionament dels grups socials, des de la seva definició fins a les cinc fases de formació i desintegració. També resumeix els rols i lideratges, les dinàmiques i tècniques de grup, els mètodes per formar grups i les seves tipologies. És un bon material per revisar conceptes bàsics de psicologia social.

Puntos clave

Un grup és un conjunt de persones amb objectius comuns, que satisfan necessitats i estan units durant un cert temps.
Les cinc fases del grup són: formació, normes i agitació, normalització, realització i desintegració.
Segons la vinculació, els grups poden ser primaris (intimitat i afecte) o secundaris (formals i d'interès).
Segons l'adscripció, els grups de pertinença són involuntaris i els de referència són voluntaris.
Segons el nombre de persones, els grups micro tenen fins a 25 membres i els macro més de 26.
Els rols poden ser centrats en la cohesió, centrats en la tasca o obstaculitzadors/individualistes, i els líders poden ser autoritaris, permissius o democràtics.
La comunicació de grup pot ser circular, en Y, en cadena o en roda-creu.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Organització i definició del grup

Organització del grup: seguretat, estatus, autoestima, poder, finalitat i economia. Per què en formem part o no: proximitat, interès o afecte, identificació i involuntàriament.

Definició: conjunt de persones d'una mida o estructura determinada que tenen objectius comuns, satisfan necessitats i estan units durant un cert temps.

Fases de formació del grup

FASE 1: Formació. Etapa de trobada i primers contactes. Es barreja la il·lusió inicial amb el neguit pel que passarà. Formació dels primers líders (presentació).
FASE 2: Normes i agitació. La comunicació és més fluida en superar dificultats. Apareix la necessitat de crear normes sobre el funcionament del grup. Poden sorgir desacords amb els rols i els lideratges (cohesió, emocions, autoestima i habilitats socials).
FASE 3: Normalització. Ja no hi ha tensions i treballen tots junts. S'ajuden i no competeixen, fet que genera més eficiència (resolució de conflictes, creativitat, opinió i treball).
FASE 4: Realització. Màxim rendiment amb una comunicació oberta i fluida. Hi ha un intercanvi de rols i responsabilitats. Són creatius i eficaços en la resolució (avaluació del funcionament del grup).
FASE 5: Desintegració. Revisió de l'evolució del grup. Sentiment d'orgull i satisfacció pel que s'ha viscut, barrejat amb tristesa.

Funcionament del grup

Sociomètrica: marc de preferències de relació entre els components (sociograma).
Poder: descriu la influència i l'autoritat; es visualitza en les responsabilitats, els rols i el lideratge (organigrama).
Comunicació: defineix les direccions de la comunicació (circular, en Y, en cadena o en roda-creu).

Rols i lideratges

Rols: paper que s'exerceix dins del grup. Tipus: centrat en la cohesió, centrat en la tasca i obstaculitzadors i/o individualistes.

Líders: autoritari, permissiu o democràtic.

Dinàmiques i tècniques de grup

Dinàmiques: activitats vivencials d'interacció personal en situacions fictícies.

Tècniques de drama: representació de situacions, conductes i exteriorització de pensaments i emocions.
Joc de rol (Role-playing): definir problemes i objectius.
Inversió de rol: el protagonista assumeix el rol de l'interlocutor i viceversa.
Soliloqui: pensar en veu alta i parlar sol davant dels espectadors.

Mètodes de formació de grups

Agrupació lliure, Oxford (per numeració), Collage (puzles d'imatges o frases), Representació de rols (animals i sorolls) i Sociograma (mapa de relacions).

Tipologia de grups

Segons la vinculació

Primari: màxima intimitat, informal, nexe d'afecte, relacions personals i directes.
Secundari: poca intimitat, formal, relacions impersonals i indirectes, nexe d'interès.

Segons l'adscripció

Pertinença: involuntari; no se sent identificació, tot i que pot evolucionar.
Referència: voluntari; t'hi identifiques i en formes part quan t'hi sents identificat.

Segons el nombre de persones

Micro: fins a 25 persones, amb una comunicació més fluida.
Macro: més de 26 persones, amb una comunicació menys fluida.

Altres classificacions

Origen del vincle: voluntari o involuntari.
Formalitat: Formal (planificat, protocol·lari, objectius marcats, normes imposades, racional) o Informal (espontani, col·loquial, necessitats personals, normes autoimposades, afectiva).
Durada: temporal (limitada en el temps) o de llarga durada.
Finalitat: Treball (per aconseguir objectius) o Sociomètrica (comparteixen sentiments, units per afinitat).

Preguntas frecuentes

Quines són les fases de formació d'un grup?

Les fases són formació, normes i agitació, normalització, realització i desintegració. Cada una té característiques pròpies, des dels primers contactes fins a la revisió final de l'evolució del grup.

Quina diferència hi ha entre un grup primari i un de secundari?

El grup primari té màxima intimitat, és informal i les relacions són personals i directes, amb un nexe d'afecte. El secundari té poca intimitat, és formal i les relacions són impersonals i indirectes, amb un nexe d'interès.

Què és un sociograma?

És un mapa de relacions que mostra el marc de preferències entre els components del grup. També es fa servir com a mètode per formar grups.