Diner Fiduciari, Actius i Intermediaris Financers: Guia Completa

Diner Fiduciari: Origen i Evolució

El diner fiduciari va sorgir quan els estats van decidir centralitzar l'emissió de bitllets (antics pagarés) en un banc central per reduir la freqüència de les fallides bancàries. Així, des del començament del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, la convertibilitat en or dels bitllets i monedes va estar garantida pels bancs centrals de cada país.

Però aleshores els bancs centrals van deixar d'entregar or a canvi dels bitllets que emetien: les monedes i els bitllets es van convertir en mitjans de pagament, unitat de compte i, sobretot, dipòsit de valor. Avui dia els pagaments no només es realitzen amb els bitllets i les monedes en mans del públic, és a dir, l'efectiu, sinó també amb dipòsits bancaris.

Per tant, actualment:

Diner = Efectiu en mans del públic + Dipòsits bancaris

La quantitat d'efectiu depèn del banc central (que emet els bitllets i les monedes), però els dipòsits depenen de la quantitat de crèdits que atorguen els bancs.

El Diner Com a Actiu Financer

Tal com vam estudiar a la unitat 4, un actiu és qualsevol bé o dret amb valor monetari que tingui una empresa o una família. Els actius, com el diner, serveixen per traslladar capacitat de compra actual al futur; és a dir, encara que no siguin diner, es poden vendre quan es necessiten diners.

Tres Característiques Bàsiques dels Actius

El diner, i els actius en general, tenen tres característiques bàsiques:

Rendibilitat

És el que es guanya en el futur en relació amb el que ha costat un actiu en el passat. Per exemple, si comprem una acció d'una empresa a 20 euros i la venem d'aquí a un any a 24 euros, hem guanyat 4 euros, és a dir, un 20% de la inversió inicial. Aquesta seria la rendibilitat, que s'expressa en percentatge. La rendibilitat d'un actiu pot ser nul·la o negativa si el preu de venda és igual o menor que el preu de compra.

Risc

És el grau de variació que pot tenir la rendibilitat. Per exemple, si comprem una acció d'una empresa el negoci de la qual està minvant, el risc de perdre part del que s'ha invertit és elevat. Si comprem una lletra del tresor per 980 euros que venç al cap d'un any i s'amortitza per 1.000 euros, el risc que no paguin és el risc que l'Estat es declari en fallida, i aquest risc és molt reduït. El risc s'expressa com un percentatge, que s'anomena prima de risc.

Liquiditat

És la capacitat d'un actiu de convertir-se ràpidament en un altre actiu (generalment diner) amb els menors costos possibles. Una acció corporativa (d'una empresa) que cotitzi a borsa és un actiu molt líquid perquè es pot vendre de manera ràpida al preu establert pel mercat. Tanmateix, un habitatge no és un actiu líquid, perquè per vendre'l s'ha de taxar, trobar un comprador, acordar les condicions de pagament…

Categories d'Actius: Reals i Financers

• Actius Reals: Són els actius que són béns. Tenir-ne ofereix la possibilitat de vendre'ls en un mercat, per exemple, una obra d'art o un habitatge.
• Actius Financers: Són els actius que són drets (de cobrament, per exemple). Aquests actius s'intercanvien en els mercats financers.

El diner, com a valor o dret emès per un banc central, és un actiu financer emparat per la màxima autoritat monetària del país. És l'actiu financer més líquid de tots, perquè es pot transformar immediatament en un altre actiu.

Els Intermediaris Financers i la seva Funció

Anomenem intermediaris financers les entitats que canalitzen els diners de les famílies cap a empreses o altres famílies que necessiten finançament. Els bancs, les caixes d'estalvis i les cooperatives de crèdit, entre altres institucions, són intermediaris financers, ja que capten diners del públic en forma de dipòsits i creen dipòsits nous amb els préstecs que atorguen (per això també s'anomenen entitats de dipòsit). Aquestes entitats realitzen tres tipus d'operacions relacionades amb els diners de les famílies:

Operacions de Passiu: Captació d'Estalvi

Les operacions de passiu els permeten obtenir l'estalvi dels clients a través de dipòsits. Com que les entitats bancàries contrauen l'obligació de tenir aquests fons disponibles per als seus titulars, el registren com un deute (un passiu) que ha de ser remunerat amb el pagament d'interessos (costos financers).

Comptes Corrents (Dipòsits a la Vista)

Són dipòsits a la vista, és a dir, els dipositants poden disposar en tot moment de qualsevol quantitat. Per aquest motiu, els comptes corrents ofereixen molt poca rendibilitat, a vegades fins i tot nul·la. En els comptes corrents s'hi poden carregar pagaments per mitjà de:

• Domiciliacions (rebuts que es paguen directament)
• Xecs i targetes
• Transferències o mitjans electrònics

Quan es carrega al compte un import més gran que el saldo disponible, es produeix un descobert en compte i és el client qui té un deute amb el banc.