Lo Diví en el dijous sant

VisionsàEl mal caçador: Aquest poema tracta d'un home que es dedica tota la seva vida a la caça però mai dedica temps per anar a missa. És condemnat per Déu a vagar eternament rere una llebre per un pecat dimpietat: haver interromput lassistència a una missa per anar a caçar. El càstig no és viscut com a tal i, en el seu corrent etern, el Mal caçador manté sempre una actitud religiosa(l`hòstia va pujant però el caçador cada any la mira). El que no va fer en el temps(venerar lhòstia, Déu mateix, en el moment de lelevació) ho fa en leternitat. Joan Garí: És condemnat a terrejar reduït a la condició danimal per haver matat i violat Riquilda, la filla del comte Guifre. És un càstig que no dura tota leternitat sinó només un període indefinit de temps després del qual té lloc la redempció mitjançant la veu dinnocència (A més és redimit pel fill de Guifre el Pilós).El comte Arnau: El comte Arnau va a veure l'abadessa del convent de sant Joan. Quan es troben a la nit, Adalaisa deixa profanada, després parlen del cel, Arnau el veu com un goig i Adalaisa com un repòs. Ell li demana que se'n vagin junts però ella diu que és millor Déu. Passen tota la nit junts i no es volen separar, un infant en el ventre d'Adalaisa que les monges morta troben al dia següent. El comte Arnau és on leternitat en sentit negatiu es manifesta en el seu major grau. Leternitat com a objecte de desig de lhome, no pas càstig de Déu. Desitja viure eternament com a home sobrehome. Aquesta existència consistirà a córrer sobre un cavall de flames atemorint tothom(¡ (això és el que pronostiquen les veus de la terra). El que passa realment és que leternitat és viscuda a la manera Nietzscheana: Arnau corre no és cansa, és ell qui dirigeix els seus passos. Leternitat no és cap condemna: la iniciativa de lacció la segueix tenint Arnau, que es mostra en tot moment desafiant, com un ésser amoral.

L'estimada de el senyor Jaume: Aquest poema parla de el senyor Jaume i el seu amor per la illa de Mallorca, aquesta la compara amb altres illes però segueix dient que la illa de Mallorca és la seva enamorada. El poema està ple d'elogis d'aquesta. La fi d'en Serrallonga:Serrallonga abans de la seva mort es penedeix de tots el seus pecats ja que està condemnat a anar a l'infern. Es penedeix d'haver-se portat tant malament amb els demés, d'haver sigut tant avariciós, egoista, malvat... Però confessa que el que sentia per la Joana havia sigut amor vertader. Al final és perdonat per Déu. (Leternitat fa acte de presència duna manera diferent de com ho fa a les altres visions. A les altres 3 anteriors són condemnats per Déu, mentre que Serrallonga és condemnat pels homes. Leternitat salvarà Serrallonga. Ni la confessió davant el sacerdot ni lexecució de la condemna pels botxins no aconsegueixen que Serrallonga deixi désser lheroi Nietzscheà que es mostra sempre superior a tot i a tothom. IntermezzoàA la Mare de Déu de Montserrat: Aquest poema està dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Què sent l'autor quan la veu i al parlar d'aquesta.La cançó de Sant Ramón:És una cançó cantada de una russa que quan neix en Ramón l'esclava segueix cantant per a ell. En la mort d'un jove:Parla sobre un jove lluitador que es ferit i es mor, la gent orgullosa d'ell i de cop trista per la seva mort.Els Reis:Tracta sobre la nit de reis, com els reis seguint l'estrella d'Orient reparteixen tanta felicitat entre la joventut i deixen aquell rastre mentre marxen. Sol, solet:L'autor parla del carrer i el lloc fosc d'on viu però diu que el sol ho enlluernarà tot i farà goig a tot arreu.Dimecres de cendra:Parla del dia de la cendra, un dia simbòlic i religiós, rosat, posat al front, posat pel sacerdot.Lo diví en el Dijous Sant:Parla del Dijous Sant, con els guerrers alcen les seves espases en aquest dia tan diví i de la dir3esa de la vida.