Dret financer

3.1. L’absolutisme monàrquic

En la monarquia absoluta, el rei tenia un poder absolut, per Damunt de tots els habitants del regne, i tots els seus súbdits li estaven Sotmesos.

La monarquia era hereditària i de dret Diví, és a dir, L’autoritat del rei provenia directament de Déu, en el nom del exercia el Poder.                                                                                                                           

Aquest mode monàrquic era totalment centralista.

Del monarca depenien totes les institucions de l’Estat:

-Era la llei

-L’autoritat màxima del govern i el cap de la Justícia

-A més, el rei dirigia la política interior i L’exterior i tenia el comandament suprem de l’exèrcit.

No es sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb Ningú.

Però els monarques havien de sotmetre´s al Parlament per a L’aprovació de nous impostos o per jurar el càrrec.

Per això, els sobirans absoluts van procurar no convocar el Parlament per no veure limitat el seu poder.

3.2. El govern del regne

Per exercir la seva autoritat, el rei comptava amb l’ajut:

-Consells d’Estat: unes institucions que L’assessoraven

-Ministres que aplicaven les ordres del rei amb L’ajut d’una gran quantitat de funcionaris (burocràcia)

Els delegats reials: se n’encarregaven del govern de les Províncies (“intendents” a França), que viatjaven pel territori, Informaven el monarca i en feien complir les ordres.

La monarquia absoluta també va ser intervencionista en Economia, i va potenciar l’activitat econòmica creant:

-Manufactures

-Companyies comercials (mercantillisme)

L’activitat econòmica i el seu control permetien als Monarques aconseguir nous ingressos en concepte d’impostos o mitjançant la Participació en el comerç colonial. Finalment, el monarca havia de respectar els privilegis Tradicionals de la noblesa i del clero.

Aquests grups privilegiats tenien, el dret de:

-Cobrar rendes a les seves terres

-Administrar-hi justícia

Això els conferia una gran riquesa i una influència enorme