Dualisme ontològic Plató

Dualisme ontològic: doctrina q diu la divisió d la realitat en 2 principis diversos i contraposats; s’anomena ontològic pq es refereix a l’àmbit d tot allò real, d tot el q ‘és’ (dl grec ontos, q significa ‘l’esser’ o ‘el q és’).

Teoria de les idees: la reflexió dls problemes dls presocràtics (diuen q; mes enllà d les aparences sensibles, no hi ha més q 1 ésser únic i immutable) i dls sofistes (diuen q el bé i el mal no es poden conèixer amb certesa) li van conduir a Plató a la teo. D. Les. Id. La doctrina d les idees diu q hi ha 2 mons: dualisme ontològic (món sensible=> el q podem sentir mitjançant els sentits; format x coses materials, y món suprasensible=> va més enllà dl q podem percebre x nostres sentits; format x idees). èRelació. -El món sens. Participa dl món sup., d manera q les coses són el q són, tenen una essència unitària i permanent, pq participen d les idees. -El món material imita el món d les idees, pq les coses q veiem amb els sentits són còpies d’aquelles.

Dualisme antropològic: Plató descriu l’home com un ésser compost: 1 ànima i 1 cos units temporal~ i accidental~. Considera q el cos és com 1 ‘presó’ x l’ànima, d la qual desitja sortir x viure amb les idees, l’ànima es immortal. Diu q l’ànima consta d 3 parts: la racional, la irascible i la apetitiva