El dubte metòdic: Revisió dels coneixements i la seva indubtabilitat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,66 KB
El dubte metòdic
Revisió dels coneixements considerant temporalment falsos aquells que són dubtosos, ja que no es pot reconstruir l'edifici a partir d'alguna cosa que pot ser falsa.
Dubte dels sentits
Els sentits ens enganyen a vegades, per tant ja no ens en podem fiar al 100%. Per justificar-ho, es crea l'argument de somni i vigília. És impossible distingir-los perquè no es pot saber si les percepcions estan provocades per un objecte real o no. Exemple del pal a l'aigua i la difracció.
Dubte de la raó
Aquesta és més fiable que els sentits, però tothom pot equivocar-se raonant, per tant, també és temporalment falsa.
Dubte de les matemàtiques
En principi creiem que són certes independentment del somni i la vigília, però no sabem si són falses. Es crea el dubte hiperbòlic.
El dubte hiperbòlic o hipòtesi del geni maligne:
Un geni maligne ens enganya pel que fa al contingut de les matemàtiques, per tant no passen el criteri d'indubtabilitat.
Finalment, arriba a la conclusió que la única cosa indubtable és el dubte. "Cogito erec sum" - "Penso doncs existeixo". Descartes intueix que és una substància que pensa (res cogitans). Agustí d'Hipona arriba a aquesta conclusió un segle abans que Descartes.