L'Edat Fosca Grega (1200-800 aC) i l'Inici de l'Època Arcaica

L'Edat Fosca Grega (1200-800 aC)

Definició i Cronologia

L'Edat Fosca Grega (1200-800 aC) és el període que comprèn:

• Període Submicènic (1200-1050 aC)
• Període Protogeomètric (1050 aC - 900 aC)
• Període Geomètric Antic (900-800 aC)
• Període Geomètric Tardà (800-700 aC)

El terme Edat Fosca reflecteix la decadència en termes de riquesa i cultura material enfront dels períodes anteriors i posteriors. El terme «foscor» es justifica per l'escassetat de dades, les llargues etapes de violència i la involució de les societats gregues durant aquest període.

Només la ciutadella de la civilització micènica d'Atenes, encimbellada a la part alta de l'Acròpoli, va resistir la destrucció.

Datació i Extrapolació Regional

Aquest període es basa en la datació d'estils ceràmics predominants a l'Àtica, que no sempre poden extrapolar-se amb facilitat a altres regions de Grècia. Es tracta, doncs, de fases arqueològiques que marquen una evolució no idèntica en diferents àrees de l'Hèl·lade, però que s'empren per consens com una manera convenient de classificació general.

La Invasió dels Doris

S'ha indicat que la invasió dels doris, un poble d'origen hel·lè, representa el començament de la destrucció i, per tant, de l'Edat Fosca. Aquest poble comptava amb el domini del ferro, que li proporcionava una tecnologia superior, encara que això per si sol no pot ser una explicació per a 400 anys d'història sumits en el caos i la destrucció.

Evolució de la Ceràmica Grega durant l'Edat Fosca

Període Submicènic (1200-1050 aC)

Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor manera d'analitzar-ne l'evolució és l'anàlisi de les ceràmiques gregues. Durant el Període Submicènic, es constata un repertori tipològic reduït com una evolució de l'estil graner micènic, amb una decoració simple a base de línies horitzontals, ondulades, verticals, triangles o semicercles fets a mà. Es tracta de motius foscos sobre fons clar.

Període Protogeomètric (1050-900 aC)

Es produeix un gran avanç en la ceràmica, gràcies a avenços tècnics com l'aparició del torn ràpid, l'ús del compàs i el pinzell múltiple, així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels vernissos. Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics, amb predomini de línies rectes paral·leles. Els millors exemples de l'art protogeomètric i geomètric es troben a Atenes, a les necròpolis del Ceràmic i del Dipylon.

Període Geomètric Antic i Tardà (900-700 aC)

El Període Geomètric Antic és una fase de l'art grec que es caracteritza pels motius geomètrics de la ceràmica. El seu centre fou Atenes i es va difondre entre les ciutats comercials de l'Egeu.

Durant la invasió de la Grècia continental pels Pobles del Mar, Atenes no fou mai saquejada pels doris. Això va comportar que mantingués el seu llegat cultural i esdevingués el principal nucli de la civilització geomètrica, com resta palès en les necròpolis ateneses.

Malauradament, poques restes arqueològiques han sobreviscut del protogeomètric. Aquestes bàsicament es limiten al camp de l'arquitectura i la ceràmica, encara que també a aixovars funeraris i exvots.

L'Art del Geomètric Tardà (760-700 aC)

En el Geomètric Tardà (760-700 aC), apareixen formes humanes a la mètopa principal, entre les nanses. Pertanyen a aquesta fase els grans gots del Dipylon que es col·locaven en les tombes com a monuments funeraris. La seva alçada i la perfecció de la seva execució representen la més alta expressió de l'art geomètric grec. Aquest moment es caracteritza pel màxim treball i preciosisme en la decoració de les ceràmiques, conegut com a horror vacui.

L'Època Arcaica (Segles VII-VI aC)

El Sorgiment de les Polis i el Renaixement Cultural

L'Època Arcaica s'estén des del segle VII aC fins al segle VI aC. Es caracteritza per l'aparició de les ciutats estat o polis.

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'Edat Fosca Grega que havia succeït la civilització minoica i micènica. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realitzar escrits des del 800 aC.

Grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes, un patró imposat per la geografia de la península, on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.

L'Expansió Grega (Apoikia)

Des del 750 aC, va començar un període de 250 anys d'expansió (conegut com a APOIKIA), en què els grecs van establir colònies en totes direccions.

Regions colonitzades inicialment:

• A l'est, la costa egea d'Àsia Menor.
• Xipre (on hi havia coure en abundància).
• Les costes de Tràcia, el Mar de Màrmara i la costa sud del Mar Negre.