Els Guerrers de Riace: Obra Mestra de l'Escultura Grega

Els Guerrers de Riace

Autor: Desconegut.
Cronologia: 460 a.C. - 430 a.C.
Tipologia: Escultura exempta.
Materials: Bronze a la cera perduda.
Tema: Guerrers.
Localització: Museo Nazionale di Reggio di Calabria (Itàlia).

Context històric i cultural

S'han proposat diverses teories sobre la seva autoria: una ha suggerit la possibilitat que alguna de les peces sigui obra d'Àlcamenes. Una altra, de Pitàgores de Règion, anomenat així per la seva llarga permanència en la ciutat de la Magna Grècia, a qui s'atribueix ser el primer a representar les venes i els tendons dels models.

Estil i elements tècnics

L'estil és grec clàssic. Cadascuna d'aquestes escultures representa un home nu en tensió i en posició frontal. S'hi van afegir petits detalls realistes fets amb altres materials (com pestanyes, dents...). La llança, l'espasa i l'escut que completaven les figures no s'han conservat.

L'artista aconsegueix trencar el hieratisme propi de l'escultura del període arcaic amb un lleuger contrapposto: la inclinació del cap en la direcció oposada a la cama flexionada. Els cabells conserven una certa esquematització geomètrica, però l'escultor ha aconseguit una gran naturalitat.

Els cossos de les figures mostren un alt grau de coneixement de l'anatomia humana i un gran realisme en la musculatura i les venes.

Anàlisi conceptual

Les dues escultures van ser trobades entre les restes d'un naufragi a la província de Reggio di Calabria. Aquesta localització es relaciona amb l'enfonsament d'un vaixell el destí del qual devien ser les colònies del sud d'Itàlia. Recentment, s'ha identificat cada escultura amb un dels dos guerrers que van participar en la guerra de Troia:

• Estàtua A: Sense casc, és un soldat que va ser castigat per Atena pels seus actes de crueltat.
• Estàtua B: Amb casc, pot representar un guerrer que va combatre amb Aquil·les.

A més, hi ha altres versions que suggereixen que representen altres guerrers d'altres conflictes.

Models i influències

Reben influència de l'època arcaica per característiques com la frontalitat, la rigidesa i l'ús de la geometria en certes parts del cos. Tanmateix, la seva voluntat dinàmica i el gust per un naturalisme més gran suggereixen el pas cap a l'antropocentrisme que va dominar l'època clàssica, cercant la bellesa ideal i l'equilibri del cos humà masculí.

Aquestes dues peces són unes de les poques escultures originals de l'art grec realitzades en bronze que han arribat fins als nostres dies.