Epicur i la mort
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,65 KB
Hi ha tres grans Escoles filósòfiques de l’hel·lenisme:
1. CÍNICS I ESCÈPTICS: Cínics: Reben el nom de la Kynosargo, ja que s’establien en un gimnàs anomenat així. Diògenes el cínic deia que la vida humana era plena de convencions socials innecessàries Que ens allunyen de la naturalesa i que no s’havia de valorar la riquesa. Busquen l’ AUTARQUIA, és a dir, autosuficiència personal. Escèptics: No hi ha veritats absolutes i proposen el TETRAFÀRMAKON: Recepta de la felicitat basada en: Afàsia (no dir res), l’ Epokhé (suspensió Del judici, no tenir opinió o no pensar), l’apatia (no patir ni deixar-se endur Pels sentiments) i l’ataràxia (no preocupar-se, treure importància a les coses).
2. EPICURIS: Molt relacionat amb l’hedonisme, per tant, buscar Els plaers, dividit en moderat i radical. Està basant en les teories Principalment d’ Epicur de Samos. Era un hedonista moderat que recolzava la teoria de la realitat (àtoms) i la teoria del coneixement (efluvis) encara que Amplia aquesta teoria afegint-hi els cànons, els quals divideix en:
- Sensacions (Efluvis) - Afeccions (Plaer(+) i Dolor (-)
- Anticipacions (Prediccions basades en l’experiència) - Raonament
ÈTICA: Felicitat Igual a seguir els plaers NATURALS I NECESSARIS (en la seva justa manera). La Mort no ens ha de preocupar perquè no la notarem. Jardí d’ Epicur era el lloc On filosofava, recomana retirar-se de la política i centrar-se en una vida Senzilla.
3. ESTOÏCISME: Es diuen així per l’stoa, pòrtic amb columnes on filosofaven. La realitat Estava formada per: Foc+ Matèria. L’univers estava format per coses i hi ha una Mena de simpatia (força) que les uneix. La naturalesa funciona segons un logos, Lleis. Com tot segueix aquestes lleis tot segueix la llei de “causa i efecte” i Tot està sotmès al destí. Proposen una ètica formal i autònoma, no ens hem de Deixar endur per les passions, la raó ha de regir. Respecte el destí, només ho Podem acceptar: RESIGNACIÓ ESTOICA.
Hi ha tres grans Escoles filósòfiques de l’hel·lenisme:
1. CÍNICS I ESCÈPTICS: Cínics: Reben el nom de la Kynosargo, ja que s’establien en un gimnàs anomenat així. Diògenes el cínic deia que la vida humana era plena de convencions socials innecessàries Que ens allunyen de la naturalesa i que no s’havia de valorar la riquesa. Busquen l’ AUTARQUIA, és a dir, autosuficiència personal. Escèptics: No hi ha veritats absolutes i proposen el TETRAFÀRMAKON: Recepta de la felicitat basada en: Afàsia (no dir res), l’ Epokhé (suspensió Del judici, no tenir opinió o no pensar), l’apatia (no patir ni deixar-se endur Pels sentiments) i l’ataràxia (no preocupar-se, treure importància a les coses).
2. EPICURIS: Molt relacionat amb l’hedonisme, per tant, buscar Els plaers, dividit en moderat i radical. Està basant en les teories Principalment d’ Epicur de Samos. Era un hedonista moderat que recolzava la Teoria de la realitat (àtoms) i la teoria del coneixement (efluvis) encara que Amplia aquesta teoria afegint-hi els cànons, els quals divideix en:
- Sensacions (Efluvis) - Afeccions (Plaer(+) i Dolor (-)
- Anticipacions (Prediccions basades en l’experiència) - Raonament
ÈTICA: Felicitat Igual a seguir els plaers NATURALS I NECESSARIS (en la seva justa manera). La Mort no ens ha de preocupar perquè no la notarem. Jardí d’ Epicur era el lloc On filosofava, recomana retirar-se de la política i centrar-se en una vida Senzilla.
3. ESTOÏCISME: Es diuen així per l’stoa, pòrtic amb columnes on filosofaven. La realitat Estava formada per: Foc+ Matèria. L’univers estava format per coses i hi ha una Mena de simpatia (força) que les uneix. La naturalesa funciona segons un logos, Lleis. Com tot segueix aquestes lleis tot segueix la llei de “causa i efecte” i Tot està sotmès al destí. Proposen una ètica formal i autònoma, no ens hem de Deixar endur per les passions, la raó ha de regir. Respecte el destí, només ho Podem acceptar: RESIGNACIÓ ESTOICA.