Epistemologia i Metafísica: Plató vs. Aristòtil

Epistemologia: El coneixement en Aristòtil i Plató

Aristòtil explica el nostre enteniment com la facultat mitjançant la qual abstraiem els principis universals per inducció, és a dir, a partir d'un coneixement particular. Divideix aquest procés en dues parts:

• Enteniment pacient
• Enteniment agent

Aristòtil defineix l'enteniment agent com una entitat separada, immortal i eterna. Un punt de coincidència entre ambdós autors és la creença que en l'ésser humà existeix una part immortal.

Mètodes d'accés al coneixement

Per a Plató, el camí cap al coneixement universal es realitza mitjançant:

• La dialèctica
• La reminiscència
• L'amor

En canvi, per a Aristòtil, per arribar a un coneixement veritable cal partir de l'experiència sensible, on intervé posteriorment la nostra entesa mitjançant un procés continu d'inducció i deducció, completat per la lògica i la dialèctica.

El concepte de dialèctica

Ambdós autors utilitzen el terme dialèctica, però amb significats diferents:

• Aristòtil: És la inducció dels principis universals.
• Plató: És el procés ascendent que recorre des del món sensible fins al món de les idees, culminant en la idea de bé, la idea suprema.

Innatisme vs. Tabula Rasa

Plató defensa l'innatisme: l'ànima ha habitat al món de les idees i les coneix, però en néixer al món sensible les oblida, i la seva funció és anar recordant-les. Aristòtil rebutja completament l'innatisme, ja que sosté que naixem com una tabula rasa (pissarra en blanc), sense coneixements previs. Per tant, l'enteniment agent és el que actua sobre l'enteniment pacient.

Metafísica: L'ésser en Plató i Aristòtil

Pel que fa a la metafísica:

• Plató: L'ésser és unívoc i té com a oposat el no-ésser.
• Aristòtil: L'ésser és anàleg, ja que existeixen diverses maneres de ser que es refereixen a l'ésser.

Per a Aristòtil, l'ésser es predica pròpiament de la substància. Tota la resta existeix en referència a aquesta substància i s'anomena accidents.