Escola mallorquina i noucentisme

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB

. DEFINICIÓ: La denominació “Escola Mallorquina” ha estat objecte de diverses Definicions: uns l’entenen en sentit ampli, com l’aportació dels Escriptors mallorquins a la literatura catalana, per la qual cosa la fan Néixer a la Renaixença i la prolonguen fins a la postguerra, quan el terme Cau en desús; d’altres consideren que es tracta d’un corrent molt concret, Que abasta sobretot el gènere poètic i recull l’aportació de dues Generacions d’escriptors: la de 1906 i la de 1917. Nosaltres la Utilitzarem exclussivament en aquest segon sentit, més restrictiu, que la Tradició sembla haver consolidat. .ESCOLA NOUCENTISME. L’Escola Mallorquina té com a referents principals Miquel Costa i Llobera, sobretot, i Joan Alcover, als quals considera els grans mestres, Amb una obra que és impossible de superar. Això li dóna cohesió, però També li limita les possibilitats i els objectius. El seu punt de partida és la reacció antimodernista, que ja Trobàvem a Costa i Llobera, i coincideix temporalment i estèticament Amb el Noucentisme. Principals característiques: 1. Voluntat de perfecció formal. 2. Nacionalisme tradicionalista (els feia sentir-se hereus de la Renaixença). 3. Recerca de l’equilibri i de la contenció emocional. 4. Mediterraneïtat i classicisme. És una estètica molt semblant a la noucentista, cosa que té a veure Amb el fet que els peotes mallorquins mantenien unes relacions molt Estretes amb els escriptors del Principat. De fet, Josep Carner va fer D’enllaç permanent entre uns i altres.Tot això permet afirmar que l’Escola Mallorquina és, en realitat, la “versió mallorquina” del Noucentisme Català. Hi ha, però, una diferència essencial: el Noucentisme és el Resultat d’una conjuntura política i social (l’ascensió al poder del Catalanisme burgès), que permet la col·laboració dels poders polítics amb Els intel·lectuals, a diferència de l’etapa modernista, en què havia Predominat l’actitud individualista i anàrquica dels escriptors modernistes. Aquesta conjuntura no es va donar mai a Mallorca: els primers decennis Del Segle XX segueixen amb una situació caracteritzada pel centralisme i El provincianisme que ja venia d’enrere. Això feia impossible una actuació Cultural com la que aleshores tenia lloc al Principat. En aquest aspecte, L’Escola Mallorquina és absolutament diferent al Noucentisme, perquè són Productes de dos contextos que no tenen res en comú. Les idees Estètiques, però, porten a uns resultats semblants.

Entradas relacionadas: