Escola mallorquina i noucentisme
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB
. DEFINICIÓ: La denominació “Escola Mallorquina” ha estat objecte de diverses
Definicions: uns l’entenen en sentit ampli, com l’aportació dels
Escriptors mallorquins a la literatura catalana, per la qual cosa la fan
Néixer a la Renaixença i la prolonguen fins a la postguerra, quan el terme
Cau en desús; d’altres consideren que es tracta d’un corrent molt concret,
Que abasta sobretot el gènere poètic i recull l’aportació de dues
Generacions d’escriptors: la de 1906 i la de 1917. Nosaltres la
Utilitzarem exclussivament en aquest segon sentit, més restrictiu, que la
Tradició sembla haver consolidat.
.ESCOLA NOUCENTISME.
L’Escola Mallorquina té com a referents principals Miquel Costa i
Llobera, sobretot, i Joan Alcover, als quals considera els grans mestres,
Amb una obra que és impossible de superar. Això li dóna cohesió, però
També li limita les possibilitats i els objectius.
El seu punt de partida és la reacció antimodernista, que ja
Trobàvem a Costa i Llobera, i coincideix temporalment i estèticament
Amb el Noucentisme.
Principals característiques:
1. Voluntat de perfecció formal.
2. Nacionalisme tradicionalista (els feia sentir-se hereus de la
Renaixença).
3. Recerca de l’equilibri i de la contenció emocional.
4. Mediterraneïtat i classicisme.
És una estètica molt semblant a la noucentista, cosa que té a veure
Amb el fet que els peotes mallorquins mantenien unes relacions molt
Estretes amb els escriptors del Principat. De fet, Josep Carner va fer
D’enllaç permanent entre uns i altres.Tot això permet afirmar que l’Escola
Mallorquina és, en realitat, la “versió mallorquina” del Noucentisme
Català.
Hi ha, però, una diferència essencial: el Noucentisme és el
Resultat d’una conjuntura política i social (l’ascensió al poder del
Catalanisme burgès), que permet la col·laboració dels poders polítics amb
Els intel·lectuals, a diferència de l’etapa modernista, en què havia
Predominat l’actitud individualista i anàrquica dels escriptors modernistes.
Aquesta conjuntura no es va donar mai a Mallorca: els primers decennis
Del Segle XX segueixen amb una situació caracteritzada pel centralisme i
El provincianisme que ja venia d’enrere. Això feia impossible una actuació
Cultural com la que aleshores tenia lloc al Principat. En aquest aspecte,
L’Escola Mallorquina és absolutament diferent al Noucentisme, perquè són
Productes de dos contextos que no tenen res en comú. Les idees
Estètiques, però, porten a uns resultats semblants.