Estatut de Núria (1931): Procés i Debat de l'Autonomia Catalana

Catalunya i la Cerca de l'Autonomia (1931)

Catalunya, el País Basc i Galícia volien l’autonomia. No obstant això, Catalunya va ser l'única que es va veure realment beneficiada en aquest àmbit, ja que tenia un partit hegemònic, mentre que el País Basc no en tenia un de clar i Galícia realment no tenia tanta força política.

Fets Clau de la Proclamació i l'Estatut

• En les eleccions del 12 d’abril de 1931, Esquerra Republicana guanya per majoria a la Lliga Regionalista (L.R.) i als monàrquics.
• El 14 d’abril, Francesc Macià va declarar la independència de Catalunya i l’establiment de la Generalitat.
• El Govern Provisional de Catalunya va voler dotar-la d’un Estatut d’Autonomia i va crear una comissió d’experts perquè redactessin el projecte.

Elaboració i Aprovació Popular de l'Estatut

Aquests experts es van reunir a Núria i el 20 de juny ja tenien el projecte acabat. No obstant això, no van tenir en compte la Constitució espanyola que s'estava elaborant. El projecte es va enviar a Madrid.

El 2 d’agost es va fer un referèndum per veure si s'acceptava o no el projecte. Hi va votar el 75% dels catalans, i d’aquest 75%, el 95% estava a favor de l’autonomia. Al mateix temps, es va fer una campanya perquè la gent conegués l’Estatut i es va fer una recollida de signatures entre les dones per saber quantes estaven a favor de l’autonomia.

L'Estatut de Núria (1931): Principis i Contingut

Aquest estatut d’autonomia, conegut com a Estatut de Núria, parteix de la base que hi ha d’haver una sobirania popular i que la República ha de tenir un caràcter federal.

• Considera Catalunya com un estat autònom dins de la República Espanyola.
• Declara que l'única llengua oficial és el català i accepta la possibilitat que Catalunya es pugui federar amb altres països de parla catalana.
• Catalunya obté la majoria de competències de manera absoluta: impostos directes, ensenyament, cultura, policia, obres públiques, etc.
• És un estatut ambiciós que intenta buscar el màxim consens.

Presentació a Madrid i Oposició

El 18 d’agost de 1931 es presenta l’Estatut d’Autonomia a les Corts de Madrid. No obstant això, els sectors centralistes s’oposen fermament a les propostes catalanes.

L'oposició es va intensificar especialment quan es va publicar la nova Constitució Espanyola (9 de desembre de 1931), ja que l'Estatut de Núria presentava certs punts que anaven en contra del que establia la Carta Magna (per exemple, l'idioma oficial, que la Constitució establia com a castellà a tot Espanya, o la federació de regions, que no estava permesa).

Per tant, l'Estatut s’havia de refer, però el procés no va ser fàcil a causa de la gran oposició. De fet, els debats a les Corts no van començar fins al maig del 1932, on es van definir tres postures clares: