Eugeni d'Ors, Guerau de Liost i Josep Carner: Noucentisme

Eugeni d'Ors (Xènius)

Vida

Barcelona, 1881-1954. Estudia Dret, Filosofia i Lletres. Atret pel periodisme, col·labora al setmanari El Poble Català amb el pseudònim d'Xènius. El 1911, Prat de la Riba el nomena secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans. Des d'aquest càrrec, Eugeni d'Ors va dur a terme la seva tasca com a organitzador de la política cultural del Noucentisme.

Obra

Autor d'una única obra: Glosari. L'obra constitueix un nou gènere literari: la glosa. Es tracta d'un assaig breu, d'estil enlluernador, que mira de persuadir i reflexionar sobre fets que afecten la vida col·lectiva. També publica La Ben Plantada, en què Xènius es converteix en símbol del Noucentisme català.

Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates)

Vida

Jaume Bofill i Mates, Barcelona, 1878-1933. Pseudònim: Guerau de Liost. Estudia Dret i Filosofia i Lletres. Col·labora com a periodista a La Veu de Catalunya. Escriu obres de reflexió política com Una política catalana.

Obra

Autor que aplica amb més rigor les normes estètiques noucentistes a la creació poètica:

• Somnis
• Ciutat d'ivori
• Selvatana amor
• Ofrena rural
• Sàtires

Poesia que es caracteritza per la perfecció formal. És conegut sobretot pel seu primer llibre de poemes: Muntanya d'ametistes. Llegenda que antigament els romans havien explotat ametistes del Montseny. Dividit en 7 seccions, hi presenta una imatge de natura idealitzada. Estructura del llibre perfecta, ordenada, detalls molt ben triats.

Josep Carner

Vida

Barcelona, 1884-1979. Col·labora als 12 anys a la revista L'Aureneta i als 13 començà les carreres de Dret i de Filosofia i Lletres. El 1899 guanya un premi als Jocs Florals de Barcelona. El 1902 el trobem com a col·laborador assidu a La Veu de Catalunya i director de la Revista Literària (Catalunya), que es convertí en punt neuràlgic del moviment noucentista. El 1921 forma part de la diplomàcia, s'allunya físicament de Catalunya. A causa de la Guerra Civil s'exilia a Mèxic, on viu fins al 1945. Torna a Europa on s'instal·la definitivament a Bèlgica.

Obra

Publica:

• 1904: Llibre dels poetes
• 1905: Primer llibre de sonets
• 1907: Segon llibre de sonets
• 1906: Els fruits saborosos, que imposa la figura de Carner per damunt de qualsevol altre poeta del moment.

Llibres de poesia que publica entre 1911 i 1924 i que el van consagrar com el "príncep dels poetes":

• 1911: El verger de les galanies
• 1912: Les monjoies
• 1914: Paraula en el vent i Auques i ventalls
• 1918: Bella terra
• 1924: Inútil ofrena

• 1925: Cor quiet: Reflexió sobre la condició humana. Esdevé un llibre central en la seva trajectòria. Estructura perfecta. "Les nits" presenta un àmbit en el qual tot és possible, fins i tot el misteri; l'últim és la mort. Els dubtes aboquen a la creença en Déu.
• 1933: El veire encantat
• 1935: Primavera a Poblet

Fruits saborosos (1906): Recull 18 poemes que ressegueixen el pas del temps des de la infantesa fins a la mort. Cada poema presenta una etapa de la vida i un fruit com a símbol d'aquesta etapa. Infantesa: etapa de felicitat, però a mesura que s'acosten a l'adolescència ja pensen més en el demà. Maduresa: protagonitzada per dones; Carner les acosta al món quotidià. Dedica 6 poemes a la vellesa; la solitud i la tristesa hi són presents.

Nabí: Història d'un home que vol trobar-se a si mateix. En hebreu, 'nabi' significa 'intèrpret', aquell que parla inspirat per Déu. Un home que ha de superar proves. El fet d'estar tancat fa que arribi a entendre el món que l'envolta, i quan surt es converteix en saviesa.