Novel·la Simbolista i Costumista: El Modernisme i Víctor Català

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,66 KB

La Novel·la Simbolista

L'esforç de l'individu per a triomfar en la seva acció és inútil. Els autors plantegen un itinerari cap a l'ideal, cap a la realitat inventada.

  • La mort és una solució feliç com a final.
  • Es tendeix més a la prosa poètica.
  • Són novel·les desestructurades, amb menys voluntat de fer novel·la.
  • Els capítols, generalment, són més independents i l'argument és mínim.
  • Tot és creació d'estats d'ànim.
  • Tot és simbòlic perquè no hi ha realitat.
  • S'utilitza una llengua molt treballada i artificiosa, allunyada de la realitat.

La Novel·la Costumista

Durant el segle XIX, la novel·la costumista tenia unes característiques força determinades:

  • És una narrativa que fixa una realitat que està desapareixent. Hi ha una visió nostàlgica d'aquesta realitat.
  • Busca personatges arquetípics: alcalde, pagès, gitano, etc.
  • Aquests personatges parlen en un llenguatge que també els tipifica.

L'adaptació modernista de la novel·la costumista

El Modernisme agafa aquesta tradició i la modernitza modificant dues característiques:

  • Els personatges tòpics canvien: burgès, treballador, artista.
  • L'artista fa servir el llenguatge modernista i el burgès, el llenguatge antimodernista.

Víctor Català (Caterina Albert)

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (L’Escala, 1869-1966). Va escriure, sobretot, novel·les i narracions (o contes), però també poemes i monòlegs teatrals.

La vida literària pública de Caterina Albert es va iniciar l’any 1898, quan als Jocs Florals d’Olot li van premiar un poema i un monòleg teatral. L'autoria femenina de l'obra La infanticida va originar un escàndol que li va fer adoptar el pseudònim de Víctor Català.

Les tres etapes de l'obra de Víctor Català

Etapa 1 (1901-1907): El Modernisme
És l'etapa més important, perquè publica l’obra que la consagra i traspassa les fronteres, Solitud. La seva narrativa de temàtica rural s’adequa al moviment literari (modernisme).
Etapa 2 (1918-1930): Post-Modernisme
Publica tres reculls de narracions (o contes) de temàtica rural i una novel·la de temàtica urbana.
Etapa 3 (1944-1951): La Postguerra
A la postguerra, publica un recull de contes en castellà i, anys després, tres reculls de narracions. Fins a la seva mort, el 1966, no publica cap obra nova.