Novel·la Simbolista i Costumista: El Modernisme i Víctor Català
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,66 KB
La Novel·la Simbolista
L'esforç de l'individu per a triomfar en la seva acció és inútil. Els autors plantegen un itinerari cap a l'ideal, cap a la realitat inventada.
- La mort és una solució feliç com a final.
- Es tendeix més a la prosa poètica.
- Són novel·les desestructurades, amb menys voluntat de fer novel·la.
- Els capítols, generalment, són més independents i l'argument és mínim.
- Tot és creació d'estats d'ànim.
- Tot és simbòlic perquè no hi ha realitat.
- S'utilitza una llengua molt treballada i artificiosa, allunyada de la realitat.
La Novel·la Costumista
Durant el segle XIX, la novel·la costumista tenia unes característiques força determinades:
- És una narrativa que fixa una realitat que està desapareixent. Hi ha una visió nostàlgica d'aquesta realitat.
- Busca personatges arquetípics: alcalde, pagès, gitano, etc.
- Aquests personatges parlen en un llenguatge que també els tipifica.
L'adaptació modernista de la novel·la costumista
El Modernisme agafa aquesta tradició i la modernitza modificant dues característiques:
- Els personatges tòpics canvien: burgès, treballador, artista.
- L'artista fa servir el llenguatge modernista i el burgès, el llenguatge antimodernista.
Víctor Català (Caterina Albert)
Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (L’Escala, 1869-1966). Va escriure, sobretot, novel·les i narracions (o contes), però també poemes i monòlegs teatrals.
La vida literària pública de Caterina Albert es va iniciar l’any 1898, quan als Jocs Florals d’Olot li van premiar un poema i un monòleg teatral. L'autoria femenina de l'obra La infanticida va originar un escàndol que li va fer adoptar el pseudònim de Víctor Català.
Les tres etapes de l'obra de Víctor Català
- Etapa 1 (1901-1907): El Modernisme
- És l'etapa més important, perquè publica l’obra que la consagra i traspassa les fronteres, Solitud. La seva narrativa de temàtica rural s’adequa al moviment literari (modernisme).
- Etapa 2 (1918-1930): Post-Modernisme
- Publica tres reculls de narracions (o contes) de temàtica rural i una novel·la de temàtica urbana.
- Etapa 3 (1944-1951): La Postguerra
- A la postguerra, publica un recull de contes en castellà i, anys després, tres reculls de narracions. Fins a la seva mort, el 1966, no publica cap obra nova.