Bernat Metge: Vida, Obra i Llegat de l'Humanisme Català

Bernat Metge: Un Precursor de l'Humanisme Català

Bernat Metge és el representant més característic del grup de secretaris de la Cancelleria Reial. En la seva obra cal fer esment de fets històrics que van motivar la seva creació. Va ser el primer que es va adonar del canvi de sensibilitat literària, separant-se de les estructures pròpies de l'Edat Mitjana, i mostrant característiques totalment modernes i, per tant, humanístiques:

• Sentit crític
• Ironia
• Exaltació de la bellesa

Vida de Bernat Metge

Neix a Barcelona, entre 1340 i 1346, al carrer dels Especiers (avui Llibreteria), on el seu pare tenia un obrador d'apotecari, al qual recorria tot sovint la família reial.

• 1359: Mor el seu pare, Guillem Metge.
• 1364: La seva mare, Agnès, es casa amb Ferrer Sayol, escrivà i després pronotari de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III el Cerimoniós.
• 1371: Bernat Metge jura el càrrec de notari i entra a l'escrivania de la reina Elionor en qualitat d'ajudant de registre. Això suposa que era capaç de redactar en llatí, català i aragonès.
• 1375: Un cop morta la reina, apareix adscrit a la casa del primogènit i duc de Girona (el futur Joan I) en qualitat d'escrivà.
• 29 d'abril de 1380: El primogènit contrau matrimoni amb Violant de Bar, qui, exercint una notable influència sobre el seu marit, farà que Bernat Metge ocupi un lloc destacat a la cort.
• 1388: Va ser processat per causes no massa conegudes (malversació de fons públics) i després àmpliament rehabilitat.
• 1390: És nomenat secretari dels reis.
• 1392: És nomenat administrador d'uns delmes que Climent VII, Papa d'Avinyó, havia concedit al rei d'Aragó per tal de contribuir a les despeses d'una expedició a Sardenya, que mai es va dur a terme. Aquesta estada a Avinyó li permet conèixer l'humanista aragonès Juan Fernández de Heredia. Mentrestant, els consells de les ciutats (València i Barcelona) denunciaven davant del monarca casos de corrupció dels consellers reials (impostos indeguts, compra de càrrecs, etc.).
• 1396: Mor Joan I en circumstàncies misterioses. Es va culpar de la mort els seus servidors íntims i consellers. El Consell de Regència ordena la presó per a determinats servidors de Joan I, entre ells Bernat Metge.
• 1398: Martí I l'Humà va absoldre tots els inculpats i va cridar de nou Bernat Metge.
• 1402: Va accedir de nou al càrrec de secretari, que només va abandonar a la mort del monarca (1410).
• 1413: Bernat Metge va morir a Barcelona.

Obra de Bernat Metge

Les primeres obres, escrites en la seva joventut, són El Sermó i Ovidi Enamorat.

El Sermó

Poema de data incerta, de 211 versos en codolada: forma mètrica composta d'un seguit de versos apariats, sovint isosil·làbics (mateix nombre de síl·labes) els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres rimats entre ells de dos en dos.

És una paròdia irreverent dels sermons dels predicadors. Els consells de l'obra són també una paròdia dels bons consells cristians. Cal destacar les ironies sobre les dones i el matrimoni. Els consells més característics són sobre la manera de prosperar deixant de banda tota ètica i tota lleialtat.

Ovidi Enamorat

Data indeterminada. Coneguda probablement també amb el títol de La Vellatona, és una traducció en prosa d'un poema llatí en hexàmetres (sis peus) que hom creia que era obra d'Ovidi.

Dins aquesta obra apareixen certs llatinismes i l'hipèrbaton d'origen llatí.

El Llibre de Fortuna e Prudència (1381)

És l'obra més extensa en vers. Consta de 1194 octosíl·labs apariats i és escrita en primera persona amb la intenció d'identificar-se amb el protagonista.

Argument: Discussió entre Fortuna i Prudència sobre l'existència de la providència divina.

Els temes i l'actitud de Bernat Metge són típicament medievals per diversos motius:

• El tema era constant a la literatura medieval.
• El tipus d'estrofa, octosíl·labs apariats, ja feia prop de 200 anys que era emprada a Catalunya.
• Les al·legories i els debats eren cosa ja antiquada; el Renaixement farà desaparèixer aquest tipus de tractat filosòfic versificat.
• L'ús de paraules medievals, per exemple"sil·logism".
• Un català on abunden els provençalismes.

Valter e Griselda (1388)

Va ser redactat durant el primer procés judicial de l'escriptor. Per defensar-se, li va caldre recórrer a tota mena d'influències; una d'aquestes va ser Isabel de Guimerà, filla d'un tresorer reial, a qui va adreçar en forma epistolar la seva traducció en prosa de Valter e Griselda.

El fet més significatiu és que Bernat Metge va preferir la versió de Petrarca, com explica en la dedicatòria, en lloc de l'original de Boccaccio.

Com és sabut, la narració és la novel·la desena de la darrera jornada del Decameró i que Petrarca va traduir al llatí, en honor de Boccaccio, adreçant-li, en el comentari final, un elogi de les dames virtuoses de l'antiguitat, que Bernat Metge va repetir.

La importància de l'obra resideix en els següents punts:

• La bellesa i la novetat en la prosa de Bernat Metge.
• L'entusiasme que sent l'autor per Petrarca (humanista, autor d'obres en llatí clàssic, no poeta).

Argument: Exemplifica la fidelitat conjugal, on un noble sotmet la seva dona a dures i inhumanes proves, un tipus medieval.

En la prosa de l'obra —comparable a la de la Cancelleria Reial— hi abunden els llatinismes, i la sintaxi és recargolada a base de subordinades.

La Medicina

125 octosíl·labs apariats. És escrita en forma de carta al seu amic Bernat Margarit, antic conseller de Joan I i també inculpat en el procés de 1396.

Bernat Metge, des de la presó, tramet al seu amic una burlesca recepta mitjançant la qual el seu amic podrà curar-se. Es tracta, d'una banda, d'una versió humorística dels Letovaris que els poetes escrivien amb la finalitat simbòlica de curar malalties amoroses; d'altra banda, es tracta també d'una burla del món farmacèutic medieval.

L'Apologia

Inspirada en un dels llibres més impressionants de Petrarca, Secretum, de la qual només es coneix el començament.

L'obra consisteix en un diàleg i representa una novetat en la literatura catalana: està escrita en llengua vulgar.

Es tracta d'un diàleg filosòfic a l'estil de Plató i Ciceró. Aquí el protagonista ja no es troba en un món meravellós, exclòs de les lleis de la natura, sinó en una cambra, envoltat dels seus llibres predilectes i sentint-se part de la minoria selecta que venerava els clàssics.

Aquesta obra és l'antecedent de Lo Somni.

Lo Somni

Escrita el 1399, és la primera manifestació de la prosa humanística a la península pel seu estil i estructura, pel gran nombre de fonts que engloba (Valeri Màxim, Ovidi, Ciceró, Virgili, Petrarca, Boccaccio, Sant Tomàs) i bàsicament per la concepció del món de l'autor.

Bernat Metge va ser un personatge vinculat a la Cort i a la Cancelleria Reial. Va ser secretari de Joan I, el regnat del qual es caracteritza per una forta hostilitat al país, de vegades fundada, envers els oficials i servidors del rei. En les obscures circumstàncies que van envoltar la mort de Joan I (1396), Bernat Metge va ser un dels acusats, no únicament de la seva mort corporal, sinó de la condemna de la seva ànima.

Bernat Metge es va defensar amb l'escriptura de Lo Somni.

Lo Somni és una obra plantejada en la seva major part a base de diàleg, un recurs de caire marcadament humanista.