Evolució del Servei Públic i la seva Regulació

Servei Públic

SERVEI PÚBLIC. Evolució històrica del servei públic: Les activitats prestacionals en l'Antic Règim (justícia, defensa i relacions exteriors). Esperit més limitador o coactiu que servicial; pensats per satisfer les necessitats abstractes de la comunitat política. L'aparició dels serveis públics als segles XIX i XX: municipalització de serveis i constitucionalització de l'estat social. Expansió: serveis assistencials; infraestructures; incapacitat de la iniciativa privada i monopolis naturals. Aquesta intervenció en l'economia per part de l'administració prové també de les constitucions que estableixen uns drets i llibertats als ciutadans Àmbits sectorials a tenir en compte: - Serveis d'interès general: serveis socials (educació, sanitat, acció social, cultura) i assistencials - Serveis d'interès econòmic general: serveis econòmics (comunicacions, transports, subministraments). Les bases constitucionals i comunitàries de l'activitat pública de prestació de serveis públics: Elements comuns: referència a activitats que han de ser assumides, controlades i garantides pels poders públics, relació amb les necessitats vitals o bàsiques dels éssers humans. Elements materials i formals de la noció de servei públic: - Perspectiva material: activitats de servei públic en sentit objectiu (vida social) - Perspectiva formal: responsabilitat d'una administració mitjançant la publicació. Llei i Administració en la creació i organització de serveis públics. Qüestions generals: la pràctica històrica de creació de serveis i la seva evolució: - Hipòtesi: els serveis públics han de crear-se a través d'un acte formal i solemne, mitjançant el qual l'ens públic assumeix la seva titularitat i la responsabilitat de la seva prestació - Història: assumpte de serveis públics al marge del Dret. Conseqüències: Caràcter il·limitat de l'àmbit dels serveis públics; Caràcter inexigible; Decisió informal. - La incompatibilitat d'aquests pressupostos amb la situació actual. La forma d'establiment del servei La creació de serveis públics en règim de simple assumpte de la titularitat: la necessitat d'una decisió formal, a través de norma amb rang de llei; previsió pressupostària. La creació de serveis públics amb reserva de l'activitat a favor del sector públic (art. 128 CE): reserva de llei; aprovació autonòmica dels monopolis locals. Principis i règim jurídic dels serveis públics (Esteve, Manual, p. 435). Principis fonamentals: continuïtat, accessibilitat, igualtat, orientació a la gratuïtat o preu públic, mutabilitat o adaptació. Formes de gestió de serveis públics (Esteve, Manual, p. 436-458) El plantejament clàssic del tema: la teoria de les formes de gestió dels serveis. La gestió directa, la gestió indirecta i la gestió mixta.: - La gestió pública o gestió directa: remissió a la teoria de l'organització administrativa. La creació d'entitats instrumentals i societats privades en la capital de les quals sigui majoritària la participació de l'administració. - La gestió indirecta o efectuada per particulars: remissió a les modalitats contractuals de gestió de serveis públics. Els poders de l'administració. - Reglamentació dels serveis. - Poders de policia per assegurar la bona marxa del servei. - Modificació unilateral i interpretació dels contractes. - El desbordament d'aquesta classificació a causa dels fenòmens de liberalització i privatització de serveis públics. La nova regulació. La liberalització de serveis públics com a conseqüència de l'obertura dels mercats imposada per la Unió Europea: - Distinció entre serveis d'interès econòmic general i serveis d'interès general de l'article 106.2 TFUE - Liberalització (i, per tant, supressió del monopoli i prestació en règim de lliure competència) de serveis en xarxa: gas, electricitat, telecomunicacions, serveis postals; i altres. - El sorgiment de l'administració reguladora i l'administració garant.

Activitat de Regulació i Garantia

- Activitat de regulació a través de la Comissió Nacional del Mercat i Competència.

- Activitat de garantia (en sentit estricte): garantia de les prestacions en règim d'igualtat, accessibilitat, seguretat, continuïtat i mutabilitat. Imposició d'obligacions de servei públic.