Evolució, especiació i genètica de poblacions: conceptes clau

Reaccions serològiques

Es basa en estudis comparatius de la sang dels diferents organismes. La tècnica consisteix a injectar sang d'un individu en una espècie diferent, la qual fabrica anticossos contra les molècules rebudes a la sang.

Coevolució

Procés d'evolució conjunta de dues o més espècies que s'influeixen mútuament.

Les genètiques de poblacions

El neodarwinisme aporta un marc fonamental per explicar l'origen de les espècies i proporciona conceptes indispensables per explicar el mecanisme de l'evolució.

• La genètica de poblacions estudia les freqüències genotípiques corresponents als al·lels.
• Els factors que poden alterar les freqüències genètiques són la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica.
• Aïllament geogràfic de subpoblacions.

Especiació

Els factors que poden alterar les freqüències genètiques poden provocar fins al punt que les subpoblacions quedin impossibilitades de reproduir-se entre elles.

Espècies

Organismes amb reproducció sexual, basats en la incapacitat d'intercanviar individus i material genètic entre espècies diferents.

Poblacions genètiques i freqüències

Conjunt d'individus d'una mateixa espècie que habiten al mateix lloc i que poden encreuar-se entre ells.

Fons genètic comú

Conjunt de tots els al·lels i de les freqüències genotípiques i genètiques que comparteixen les poblacions.

Freqüències genotípiques

Hi ha tants genotips com combinacions d'al·lels. En una població de n individus, cada locus està ocupat per dos al·lels iguals o diferents.

Freqüència gènica

La freqüència de cadascun dels al·lels que hi ha per a cada caràcter.

Llei de Hardy-Weinberg

En una població d'organismes amb reproducció sexual, on els individus s'encreuen a l'atzar (població panmíctica o panmixia), sense mutacions, migracions ni deriva genètica, i sense selecció, les freqüències genotípiques i gèniques es mantenen constants de generació en generació.

Mutacions

Canvis inesperats i a l'atzar en la informació genètica. Són preadaptatives, no es produeixen en una direcció determinada. Encara que puguin ser beneficioses, en totes les direccions és la selecció la que afavoreix la supervivència dels portadors de mutacions beneficioses.

Mutacions recurrents

Tendeixen a repetir-se reiteradament.

Migracions

Arribades d'individus d'altres poblacions (immigracions) o sortida d'individus propis (emigracions).

Deriva genètica

Canvi en les freqüències gèniques pel fet que només es reprodueix un nombre reduït d'individus, de manera que no es mantenen representades de forma equilibrada les freqüències al·lèliques.

Selecció natural

Elimina els individus menys aptes, és a dir, els que tenen menys eficàcia biològica.

Selecció direccional

Afavoreix un fenotip extrem (per exemple, l'augment de la mida mitjana dels individus d'una espècie perquè els més corpulents es defensen millor dels depredadors).

Selecció estabilitzadora

Afavoreix un fenotip intermedi.

Selecció disruptiva

Afavoreix els dos fenotips extrems.

Especiació per aïllament

Especiació al·lopàtrica: l'aïllament geogràfic provoca que la població es divideixi en dues subpoblacions que evolucionen de manera independent.