Les fal·làcies: tipus i definicions amb exemples

Resumen

El document explica què és una fal·làcia, un raonament no vàlid, i distingeix entre fal·làcies formals i informals. Presenta els principals tipus amb definicions i exemples, com l'ad verecundiam, l'ad hominem o la falsa causa. També introdueix la relació entre llenguatge i pensament, a partir de les idees d'Aristòtil i Cassirer.

Puntos clave

Una fal·làcia és un raonament no vàlid; hi ha fal·làcies formals (per l'estructura) i informals (pel contingut).
L'ad verecundiam defensa una conclusió per l'autoritat d'una persona sense donar raons.
L'ad hominem rebutja una conclusió atacant la persona que la defensa en lloc del seu raonament.
La generalització precipitada extreu conclusions a partir de pocs casos insuficients.
La falsa causa dóna com a correcta una causa equivocada.
Segons Cassirer, els humans no es relacionen directament amb el món, sinó a través d'un sistema de símbols, entre els quals destaca el llenguatge.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Les fal·làcies

Un raonament no vàlid. Existeixen dos tipus:

Fal·làcies formals: raonament invàlid per la seva estructura.
Fal·làcies informals: raonaments invàlids pel contingut.

Tipus de fal·làcies

Fal·làcia ad verecundiam: es defensa una conclusió a través d'una persona o membre d'autoritat, sense donar raons que la justifiquin. Per exemple: «Si ho diuen a la televisió, és veritat».
Fal·làcia ad hominem: vol demostrar la falsedat d'una conclusió rebaten el raonament de la persona. Per exemple: «És fals que...».
Fal·làcia ad populum: defensa una conclusió apel·lant als sentiments o emocions dels altres. Per exemple: «Primer amb la immigració, ens trauran la feina».
Fal·làcia ad ignorantiam: defensa que una cosa és completament verdadera o falsa perquè no podem demostrar el contrari. Per exemple: «Ningú ha demostrat que Déu existeixi, per tant, Déu no existeix».
Fal·làcia ad baculum: es produeix quan s'amenaça sense donar raons.
Generalització precipitada: arribar a una conclusió a partir de pocs casos, que no són suficients.
Falsa causa: donar com a correcte una causa equivocada. Per exemple: «Vaig suspendre l'examen perquè vaig veure un gat negre».
Fal·làcia semàntica: una paraula o expressió que es repeteix i canvia de significat.
Fal·làcia circular: la conclusió es recolza en una premissa que, per ser verdadera, depèn que la conclusió també ho sigui. Per exemple: «La Terra es mou perquè mai està quieta».

El llenguatge

Alguns pensadors, com Aristòtil, afirmen que l'ésser humà és racional per naturalesa. Però també pot ser definit com un ésser simbòlic (que vol representar la realitat) amb el qual, a través de símbols, pot comunicar-se. Els símbols s'han d'aprendre i tenen un significat arbitrari.

Segons Cassirer, filòsof i psicòleg, els humans mai ens podem relacionar directament amb el món; sempre necessitarem un sistema de símbols. Entre les produccions simbòliques, destaca el llenguatge. El llenguatge és la capacitat dels humans de comunicar-se a través de les paraules. És natural i universal. Malgrat que aquesta facultat és comuna a tots els éssers humans, dona lloc a una gran varietat de llengües. Amb el llenguatge, ens podem referir a la realitat i als fets.

Preguntas frecuentes

Quina és la diferència entre fal·làcies formals i informals?

Les fal·làcies formals són raonaments invàlids per la seva estructura, mentre que les informals són raonaments invàlids pel seu contingut.

Què és la fal·làcia ad hominem?

És un error que consisteix a rebatre una conclusió atacant la persona que la defensa, en lloc de analitzar-ne el raonament.

Què és la fal·làcia circular?

És quan la conclusió es recolza en una premissa que, per ser verdadera, depèn que la conclusió també ho sigui.