La felicitat segons Aristòtil, Epicur i Sèneca

PREGUNTAS FILO

1. Segons Aristòtil, la felicitat és autorealitzar-se, és a dir, desenvolupar les seves capacitats.

2. A diferència d'Aristòtil, els estoics pensaven que la felicitat s'aconseguia amb l'autosuficiència, evitar el dolor i experimentar el plaer.

En la meva opinió, la definició que em semblava més coherent és la d'Epicur i Aristòtil, ja que el fet de tenir autonomia mínima no implica que siguis feliç.

3. Felicitat, llibertat i voluntat. Aristòtil creia que la felicitat depenia directament de la llibertat i de la voluntat. La llibertat, per a triar les teves accions, i després, voluntat per fer-nos a nosaltres mateixos, per ser constants en els hàbits.

Només ens tornem virtuosos quan ens acostumem a comportar-nos d'una determinada manera, entre el defecte i l'excés, els dos vicis.

5. La bona vida segons Aristòtil és la capacitat de mantenir-se en el terme mitjà posseint la prudència necessària.

L'amistat és un tema molt important per a Aristòtil. Ell creia que sense amics ningú voldria viure, encara que tinguessin altres béns. També té diferents tipus, l'amistat que està basada en l'interès, la que es cerca perquè és agradable i la virtuosa, la que és pròpia dels bons ciutadans. A mi em semblen coherents els dos últims tipus, ja que en realitat és l'amistat veradera. En canvi, no m'identifico amb el primer tipus.

7. La idea bàsica de l'estoïcisme és la indiferència davant el sofriment, la capacitat de suportar el dolor amb fermesa de no afectar-se per les passions. El destí, segons els estoics, s'ha d'acceptar, ja que no podem canviar-lo, depèn de la deessa fortuna. Els obstacles que un es troba alhora de ser feliç és anar en contra del destí (hem d'acceptar-lo) i ser esclau de les passions (la raó ha de dominar les passions). Per tant, per a ser feliços, hem d'acceptar el destí.

8. En la meva opinió, els estoics tenen una idea de la vida, ja que és inútil queixar-te per les coses que no es poden canviar, com el destí, o com el paper que t'ha donat la vida, tant d'esclau com d'emperador (Epictet-Marc Aureli). Jo crec que aquestes idees mantenen la vigència avui en dia, ja que moltes vegades ens queixem per coses que no podem canviar.

9. -No tindria por a la mort ja que tard o d'hora arribarà, no ho podem canviar.

-Tampoc em queixaria, ja que és el paper que m'ha tocat exercir a la vida.

-No jugaria a la loteria ja que la deessa Fortuna és la que decideix si donar un cop de sort o no a la meva vida, així que la sort no l'hauria de buscar.

-No resaria a Déu ja que la deessa Fortuna és la que hauria de salvar a la persona estimada, perquè ella és molt capritxosa i no li he de suplicar res.

10. Sèneca va ser un filòsof, polític, orador i escriptor romà. Va ser una figura predominant de la política romana durant l'era imperial en un dels temps més convulsos per a l'Imperi Romà. Segons Sèneca, la felicitat consisteix a adaptar-se a la natura, mantenir un estat d'ànim equilibrat. Sèneca creia que la ira és un problema filosòfic perquè és irracional, provocada pel pessimisme.