La Ficció i el Llenguatge Literari: Valors, Comunicació i Història
La Ficció
Amb el concepte de ficció s'intenta definir la relació que la literatura manté amb la realitat. L'obra literària és una invenció, un producte de la imaginació de l'autor. Durant el procés de lectura, s'estableix un acord o un pacte amb l'obra en virtut del qual no li exigim que allò que ens explica sigui cert. A causa de la imaginació de l'autor, no es pot dir que tot el que està representat en l'obra sigui vertader o fals.
El Llenguatge Literari
Les paraules i el llenguatge són els components essencials d'aquesta literatura. Per això, des d'un altre punt de vista, l'obra literària es caracteritza per la seva elaboració i complexitat. El fi d'aquesta és captar tota l'atenció del lector i obligar-lo que la seva percepció no sigui normal, sinó més enllà. El formalisme rus ha definit el llenguatge literari com a estranyament.
Els Valors de la Literatura
El lector no busca un benefici específic en les obres, sinó un plaer desinteressat. La majoria de les obres de l'edat mitjana eren profundament didàctiques o d'ensenyament. Els lectors d'alguns llibres no tan sols buscaven en les pàgines entreteniment o distracció, sinó també un profit o un ensenyament. Havien de trobar un equilibri entre les coses que li proporcionen un llibre. Aquests valors es van prevaler fins al segle XVIII.
La Literatura com a Fenomen Comunicatiu
L'objectiu de la literatura és la comunicació. Per això, entre l'autor i el lector s'estableix una successió comunicativa especial. Es representa per la falta de contacte entre l'autor i el receptor. En l'actualitat, als lectors, per la falta de coneixements, se'ls fa molt difícil entendre aquestes obres. Per això, la persona que escriu les obres facilita la seva comprensió, que es diu un filòleg.
Literatura i Història: Autonomia i Historicitat de l'Obra Literària
La característica d'aquesta és que deixen el missatge tot sol i esperen que el lector decideixi completar aquest procés que es diu comunicatiu. Això posa la literatura en un objecte històric molt especial. Aquests textos literaris són realitats històriques, però també poden ser considerats autònoms.
La Tradició Literària
Tots els autors saben que la seva obra té trets d'altres textos. Per exemple, T.S. Eliot, totes les seves obres formen un gran sistema, és a dir, un ordre simultani, en el qual s'estableixen relacions subtils.
Què és Literatura? Una Categoria Canviant
Aquesta paraula no té una definició concreta. Fer aquesta pregunta comporta que no ha variat en els seus aspectes fonamentals, però això no és cert, ja que la literatura ha canviat molt.
Literatura i Cultura Popular
En tots els manuals de l'assignatura que tenim, es pot trobar la procedència de les nostres lletres mitjançant la poesia tradicional i la poesia èpica. Aquestes eren creacions sense saber que podrien conservar-se i amb un gran públic al qual entretenir (que anomenem cultura popular).
Literatura com a Alta Cultura
El nostre concepte de la literatura és tan profunditzat, que al seu dia eren orals i per a "l'alta cultura". Per això, la literatura és una evidència de la dinàmica i canviant per naturalesa.
Ramon Llull: La Literatura Doctrinal
La literatura doctrinal expressa totes les idees cristianes i les defensava. Durant l'edat mitjana, l'Església es va dedicar a educar tots els sectors socials, i sobretot als més poderosos: com els reis, nobles, cavallers (per cristianitzar la classe dominant de l'organització feudal). Van difondre les idees cristianes entre un públic ampli analfabet davant d'un auditori que escolta. L'espectacle teatral es va convertir en un bon recurs per captar l'atenció dels creients: primer a través de les cerimònies religioses en llatí i més tard amb representacions dramàtiques complexes caracteritzades per l'ús de la llengua catalana i per una escenografia molt elaborada.
Vida de Ramon Llull
Casat i amb dos fills, li interessa la literatura com a activitat cortesana. Fins que un dia experimenta una conversió que el porta a reorientar la seva vida: deixa la família, la cort i les riqueses i es posa al servei de Déu. Es convenç que ha de fer una triple activitat: vol convertir els “infidels”, té la intenció d'escriure llibres per combatre els errors de les altres creences i, finalment, preparar-hi missioners de la fe cristiana. Escriurà una obra en català i en llatí al llarg de tota la seva vida.
L'Art Lul·liana
Aprèn la llengua àrab per tirar endavant la seva empresa. I escriu la primera gran obra en àrab, llatí i català. A través de l'art, el nucli de tot el sistema lul·lià va resoldre aquesta qüestió després de meditar-hi profundament retirat com un ermità a una muntanya. És el que es coneix com la il·luminació de Randa, que Llull interpreta com una revelació sobrenatural.