Figures literàries: definicions i exemples

Apòstrofe:

interpel·lació d'algú, sovint el mateix lector. Abril, no et torbis! Pren volada J Carner

Epítet:

adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.

Eufemisme:

substitució d'un mot o d'una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau o ennoblidora: traspàs, invident, donar a llum...

El·lipsi:

una o més paraules es sobreentenen en el text.

Hipèrbole:

expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Aleshores sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper, JM de Sagarra

Lítote:

negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d'acord, en lloc de hi estic en contra. Més generalment, figura que consisteix en no expressar tot allò que es vol donar a entendre, per bé que es comprengui plenament la intenció de l'autor. Si parlava del discurset del Sr. Cambó, era gairebé segur que es tractava d'un discursàs ple de transcendència, J Pla 2

Pregunta retòrica:

no espera contestació. Manté l'atenció del receptor.

Paradoxa:

unió d'idees aparentment irreconciliables en una frase. S'afirma una cosa que sembla absurda d'acord amb les creences generals o amb el propi enunciat lingüístic. Els països pobres son molt rics.

Antítesi:

contraposició d'una frase, sintagma o paraula amb una altra de sentit oposat. M'exalta el nou i m'enamora el vell, JV Foix

Ironia:

negació tàcita del que es diu literalment, de forma que gràcies al context o a l'entonació es fa entendre el contrari del que semblen expressar les paraules

Oxímoron:

contradicció en el significat de dues paraules, generalment un nom i un adjectiu, relacionades en el text per contigüitat, per rima o per paral·lelisme. Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles. Corneille

Perífrasi:

circumlocució usada per evitar un mot. Expressar una realitat amb més paraules de les necessàries.

Personificació o prosopopeia:

atribució de característiques animals a un ésser inanimat o d'accions pròpies de les persones a qualsevol ésser no humà.

Redundància:

paraules supèrflues que s'afegeixen a d'altres, de més útils, ja utilitzades per expressar una idea.