Noucentisme: etapes, característiques i autors clau

Resumen

El text repassa les tres etapes del Noucentisme (fundacional, de plenitud i de crisi) i els seus trets principals, com l'imperialisme, l'arbitrarisme, el classicisme i la civilitat. Ofereix una visió general del moviment cultural i ideològic català entre 1906 i 1923 i de com es va anar transformant fins a l'arribada de les avantguardes.

Puntos clave

El Noucentisme va tenir tres etapes: fundacional (1906-1911), de plenitud (1911-1917) i de crisi i abandonament (1917-1923).
Prat de la Riba i Eugeni d'Ors van establir les bases ideològiques i estètiques del moviment.
L'imperialisme, promogut per Prat de la Riba, buscava una funció directora de Catalunya dins l'Estat espanyol amb accions de 'Catalunya enfora' i 'Catalunya endins'.
L'arbitrarisme de Josep Carner es basava en el classicisme (proporció, harmonia i equilibri) i en la civilitat (la Catalunya-ciutat).
La mort de Prat de la Riba va provocar una escissió a la Lliga Regionalista i la creació d'Acció Catalana (1922).
El moviment va acabar amb el canvi cap a les avantguardes, després de la I Guerra Mundial, la Revolució Russa i el cop d'estat de Primo de Rivera (1923).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Noucentisme: Etapes i Característiques

Etapes del Noucentisme

Etapa fundacional (1906-1911)

Els textos doctrinals de Prat de la Riba i d'Eugeni d'Ors van establir les bases ideològiques i estètiques del moviment. El Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), l'obra de Josep Carner i de Miquel Costa i Llobera és una poesia que prové dels models clàssics grecollatins, recull La muntanya d'ametistes (1908) de Guerau de Liost.

Etapa de plenitud (1911-1917)

Plenitud del moviment. El 1911 van morir dues figures clau del Modernisme: el poeta Joan Maragall i el pintor Isidre Nonell. Això va suposar metafòricament el punt final del corrent. Eugeni d'Ors va publicar La Ben Plantada, i Joaquim d'Horta va signar l'Almanach dels Noucentistes. Josep Carner i Josep Maria López-Picó van suposar la culminació de la poesia noucentista.

Etapa de crisi i abandonament (1917-1923)

La mort de Prat de la Riba va provocar una escissió dins la Lliga Regionalista i el naixement d'un nou partit polític, Acció Catalana (1922).

Van ser temps dolents amb les conseqüències de la I Guerra Mundial (1914-1918), la Revolució Russa (1917), les revoltes obreres, l'agitació anarquista i el cop d'estat de Primo de Rivera el 1923. S'estava preparant un canvi d'estètica que arribaria amb força a Catalunya: el moviment de les avantguardes.

Característiques del Noucentisme

Imperialisme

Prat de la Riba emprava aquest terme per tal d'assolir una funció directora dins un bon govern de l'Estat espanyol amb unes idees modernitzadores. Es promouen accions de "Catalunya enfora" i de "Catalunya endins".

Arbitrarisme

L'arbitrarisme era la feina que s'havia de fer "Catalunya endins", amb l'objectiu d'aconseguir la suma dels ideals en la literatura. Josep Carner va concretar la "poètica arbitrària" en dos eixos fonamentals:

Classicisme: l'obra ha de seguir els models clàssics de proporció, harmonia i equilibri, sobretot en la forma. L'ideal d'aquest model estètic es troba en el Mediterrani.
Civilitat: la "Catalunya ideal" s'identifica amb la "Catalunya-ciutat". L'home del nou-cents és un ciutadà educat i format per la cultura, que participa en la construcció de la nova ciutat.

Preguntas frecuentes

Quines són les etapes del Noucentisme?

El Noucentisme es divideix en tres etapes: fundacional (1906-1911), de plenitud (1911-1917) i de crisi i abandonament (1917-1923). Cada una té característiques pròpies segons el context polític i cultural.

Què significa l'arbitrarisme en el Noucentisme?

L'arbitrarisme és la tasca de 'Catalunya endins', orientada a aconseguir la suma dels ideals en la literatura. Josep Carner el va concretar en una 'poètica arbitrària' basada en el classicisme i la civilitat.

Qui va establir les bases ideològiques del Noucentisme?

Les bases ideològiques i estètiques del moviment van ser establertes pels textos doctrinals de Prat de la Riba i d'Eugeni d'Ors.