La Filosofia de Plató: Política, Idees i Coneixement

La Visió Política de Plató: Crítica i Proposta

El Filòsof Rei: Govern Just i Ideal

Plató es queixava que el sistema polític d'aleshores era molt dolent i que els governants només pensaven en si mateixos. Afirmava que, per tal d'obtenir una visió perfecta i total del que és just, calia que veritables filòsofs ocupessin els càrrecs públics o bé que els qui exercien el poder als estats arribessin a ser filòsofs autèntics.

Rebuig a la Tirania i la Democràcia

Encara que Plató fos aristocràtic, no compartia la forma de governar dels Trenta Tirans. Tot i així, tampoc era partidari de la democràcia, com ho demostrava el seu rebuig a les idees igualitaristes. Contraposava la virtut política que tenien els sofistes, afirmant que l'excel·lència només era a l'abast d'una minoria. També criticava la manera de prendre decisions (per majoria), ja que les persones estaven a mercè de la manipulació i la demagògia dels polítics que només actuaven pel seu bé, deixant de banda Atenes.

Plató com a Reformador de la Polis

Plató era un reformador que buscava aturar els canvis de la polis. La seva intenció era trobar unes noves bases sobre les quals es pogués establir l'ordre polític. L'única manera era trobant un ordre de valors universals que provoquessin l'estabilitat i la possibilitat d'una societat justa. El seu últim objectiu era educar els ciutadans en aquests valors perquè això fos possible.

La Lluita de Plató contra el Sofisme

Per a Plató, els mals de la polis eren fruit de les teories sofistes, i es va dedicar a combatre-les:

• Des de la perspectiva ètico-política: Lluita contra el relativisme moral i el convencionalisme de les normes morals i polítiques, que creia que eren d'on venien els problemes, mentre afirmava l'existència d'un ordre universal de valors.
• Des de la teoria del coneixement: Va haver de combatre el relativisme gnoseològic i l'escepticisme sofista per demostrar que era possible descobrir aquests valors.

La Teoria de les Idees: Fonament de la Realitat

El Món Sensible i el Món Intel·ligible

Plató creu que la realitat que ens mostren els sentits és una aparença i que ha d'existir una realitat que sigui immutable i tingui permanència, que possibiliti un coneixement ferm, segur i absolut.

L'exposició sobre la Teoria de les Idees l'explicava a través del Mite de la Caverna, indispensable per entendre la seva concepció sobre la realitat i el coneixement.

Segons Plató, si aconseguim alliberar-nos de les cadenes de l'educació rebuda i dels prejudicis derivats dels sentits, podrem establir una dualitat de realitats en què una (el món sensible) no és res més que una còpia de l'altra, que és l'autèntica realitat (el món de les idees).

Graus de l'Ésser i del Coneixement

Si aprofundim més, podrem establir els Graus de l'Ésser (ombres de coses artificials, coses artificials, ombres de coses reals i les coses reals) i els diferents Graus de Coneixement que es corresponen amb aquells.

Dualisme Ontològic: Idees vs. Coses

En haver-hi una dualitat de realitats, també existeix un dualisme ontològic (les coses i les idees, respecte als dos mons). Les idees són una realitat en el sentit ple i afirma que tenen una existència separada i independent.

Característiques de les Idees:

• Única
• Universal
• Eterna
• Immutable
• Immaterial

Característiques de les Coses:

• Múltiples
• Diferents entre si
• Tenen un començament i un final
• Són materials
• Són canviants

La Superioritat de les Idees

Plató mostra la superioritat de les idees sobre les coses, ja que aquestes presenten dos tipus de dependència vers les idees:

1. Dependència ontològica: Les coses imiten les idees; les idees són la causa de les coses. P. ex., una cosa és bella perquè imita la idea de bellesa o en participa.
2. Dependència gnoseològica: Les idees són el fonament de tots els judicis que formulem sobre les coses. P. ex., si diem que alguna cosa és bella, és perquè tenim el coneixement de bellesa i ens en recordem.

L'idealisme platònic és la valoració ontològica que es fa dels dos tipus de realitat: l'autèntica realitat són les idees; només el món Intel·ligible és plenament real. El món sensible és només en la mesura que imita l'altre o en participa.

Revisió i Accés al Coneixement de les Idees

Revisió de la Teoria de les Idees:

• Es va plantejar de quin tipus de coses hi pot haver idees.
• Establí diferents jerarquies d'idees.

Com accedir al coneixement de les idees?

• Recordant (Anamnesi): A través del mite del carro alat.
• Mètode dialèctic: Inspirat en Sòcrates.

El Dualisme Antropològic: Cos i Ànima

El cos i l'ànima són de naturalesa diferent i la seva unió és accidental i transitòria.

Conceptes Clau:

• Doctrina del soma-sema (el cos com a presó de l'ànima).
• Reencarnació i transmigració de les ànimes.
• Purificació, virtut moral i coneixement intel·lectual.

Les Parts de l'Ànima i les Virtuts

• Aspecte racional: Seu de la raó, es mou pel coneixement i se situa al cap. Virtut: Saviesa.
• Aspecte irascible: Seu dels sentiments nobles, es guia per l'honor i la fama (pit). Virtut: Fortalesa.
• Aspecte concupiscible: Seu de les passions, es guia per desitjos corporals (abdomen). Virtut: Moderació.