Teories Ètiques: Tipus, Principis i Exemples Clau

L'Ètica

És la branca de la filosofia que estudia la moral.

Teories Ètiques

Qui pot dir-me què he de fer?

1. Jo mateix → ètica autònoma (formalisme i ètica discursiva)
2. El que m’envolta → ètica heterònoma (estoïcisme, intel·lectualisme moral, jusnaturalisme ètic...)

Què he de fer?

1. He d’actuar d’acord amb una norma que es pugui convertir en llei universal → ètica formal (formalisme, ètica discursiva)
2. He de fer això perquè és bo → ètica material (eudemonisme, hedonisme, estoïcisme...)

Quines són les accions correctes?

1. Les que tenen bones conseqüències → ètica teleològica (eudemonisme, hedonisme, jusnaturalisme...)
2. Les que són correctes perquè compleixen amb el deure → ètica deontològica (formalisme, ètica discursiva)

Puc conèixer què està bé i què he de fer?

1. Sí → ètica cognitivista (intel·lectualisme moral, eudemonisme, hedonisme...)
2. No → ètica no cognitivista (emotivisme)

Hi ha principis ètics universalitzables?

1. No → ètica de màxims (eudemonisme, hedonisme, estoïcisme...)
2. Sí → ètica de mínims (formalisme, intel·lectualisme moral...)

Principals Teories Ètiques

Intel·lectualisme Moral

Diu que és possible conèixer el bé i que aquest és l’únic requisit per a complir-lo. No hi ha persones dolentes, sinó ignorants, i no n’hi ha de bones, sinó sàvies. Un representant és Sòcrates.

Eudemonisme

Consideren la felicitat la principal finalitat de la vida humana. Però el que ells entenen per felicitat és l’ús de la raó en la vida, ja que és el que ens distingeix dels altres éssers vius. Un representant és Aristòtil.

Hedonisme

Identifica el plaer amb el bé. Hi ha els cirenaics, per a ells el plaer és gaudir sensorialment. Els altres són els epicuris, per a ells el plaer és l’absència de dolor. Un representant és Epicur.

Estoïcisme

Creuen que l’ésser humà s’ha de resignar al seu destí, que no el pot canviar. També creuen que la conducta correcta només es pot aconseguir mitjançant una vida tranquil·la adquirida al mostrar indiferència davant de plaers i dolors.

Jusnaturalisme Ètic

Creuen que hi ha una llei moral universal i objectiva que determina què està bé i què no. Un representant és Sant Tomàs d’Aquino.

Formalisme

Diu que només aquelles normes que es poden convertir en lleis universals són lleis morals. Un representant és Kant.

Emotivisme

El que és bo o dolent sorgeix de les sensacions. Del sentiment de rebuig o d’acceptació que et desperta l’acció. Un representant és Hume.

Utilitarisme

Defensa que la finalitat de l’home és la felicitat. Com a felicitat entén el màxim profit per al major nombre de persones, és a dir, que el plaer és un bé comú. Un representant és Stuart Mill.

Ètica Discursiva

Diu que una norma moral és la que tingui més acceptació per part de tots dins una discussió. Un representant és Habermas.

Moralitat i Legalitat

Hi ha una relació entre aquests dos termes. La legalitat són normes que s’han de complir perquè, si no, rebràs un càstig. En canvi, la moralitat són normes interiors d’un mateix.