Filosofia presocràtica: de Tales a Parmènides

El pas del mite al logos al segle VI a.C.

Els mites són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants per als humans; són relats que busquen donar models d'actuació. Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació, afirmant que les coses sempre han estat així.

El context geogràfic i social

La privilegiada situació geogràfica de Grècia, abocada al mar, la va convertir en un lloc de trobada de les civilitzacions d'Orient i Occident. Això va posar en contacte els grecs amb diferents tradicions mitològiques incompatibles, fet que va portar a posar-les en dubte.

L'aparició de la polis, amb places que eren actius nuclis econòmics, va afavorir el diàleg i el raonament en general.

Els primers filòsofs i l'escola de Milet

Es diu que Tales de Milet inicia la filosofia a la Jònia (Àsia Menor). Ell i els seus deixebles (l'escola de Milet) es van començar a qüestionar les explicacions mítiques i cercaven explicacions lògiques i no arbitràries. Intentava respondre a les preguntes que es formulava sense recórrer a les muses, buscant una explicació racional per la realitat. També va ajudar al pas del mite al logos (raó). El seu arkhé (realitat bàsica) era l'aigua.

Pitàgores i el pensament matemàtic

El creador dels pitagòrics va ser Pitàgores (Magna Grècia), qui proposa interpretar el món i la realitat des d'un enfocament racional i matemàtic. Vol matematitzar la vida. Les matemàtiques formen part del món de les idees, de la perfecció i l'exactitud; cerca l'estructura o forma del cosmos. Deien que tots els objectes del món són reductibles a figures geomètriques i expressions numerals. També mantenien que el més important dels éssers humans és la seva ànima i que aquesta ha de purificar-se a través de la reflexió filosòfica.

Heràclit d'Efes (550-480 a.C.)

Concep el món com un procés continu de canvis. Tot allò que existeix està sotmès a un canvi permanent: "tot canvia menys el canvi". El seu arkhé és el foc, que expressa el seu pensament: totes les coses són flames d'un gran foc. És el pare de la dialèctica, que consisteix a enfrontar dos coneixements.

Parmènides d'Elea (segle VI a.C.)

Afirma que res canvia; no hi ha canvi ni moviment, el canvi és impossible. Els canvis que afirma Heràclit són només aparences sensorials que ens enganyen. Per descobrir teoremes matemàtics cal només raonar lògicament; la raó mai ens enganyarà. El seu arkhé és l'Ésser, que és etern, continu, únic i immòbil: "l'ésser és i el no-ésser no és". Així afirma que el canvi és absurd i que no hi ha possibilitat racional d'entendre'l, ja que és pura il·lusió.