Tipus de textos: explicatiu, argumentatiu, instructiu i predictiu

Explicatiu: L'explicatiu és l'exposició de manera clara, amb el desenvolupament i els exemples necessaris, d'una teoria, concepte, problema, etc., principalment aquells que tenen una base científica o tècnica. L'explicatiu, a diferència d'altres, vol fer comprendre al receptor el perquè i el com de l'existència d'un fenomen determinat. El seu caràcter didàctic fa que una explicació hagi de ser rigorosa i objectiva. Són textos emmarcats en les conferències, articles de divulgació científica o tècnica, treballs acadèmics, articles assagístics o tractats, etc.

Estructura: 1. Introducció; 2. Desenvolupament; 3. Conclusió.

Tipus d'explicatiu:

1. Especialitzat: adreçat a especialistes en la matèria.
2. Divulgatiu: pot ser entès per la gent no especialista.
3. Informatiu: amplia la informació de les notícies i n'explica les causes, conseqüències, previsions, etc.

Recursos lingüístics: terminologia específica i connectors que expressen causa, conseqüència, finalitat, etc.

Argumentatiu: L'argumentació és l'intent de convèncer el receptor per mitjà de raons de la veracitat o la correcció d'una asseveració determinada. L'argumentatiu, doncs, pretén canviar l'opinió o les conviccions del receptor. Són textos emmarcats en els articles d'opinió, les crítiques, les conferències o els discursos, els debats, etc. El debat sol tenir moderador/a, que s'encarrega de fixar l'ordre de les intervencions.

Estructura:

1. Tema
2. Tesi: opinió.
3. Premisses: principis acceptats. Poden partir de valors absoluts, fets verificables, jerarquies culturals establertes, etc.
4. Arguments: raons lògiques o persuasives.

Recursos lingüístics:

1. Marcadors d'ordre.
2. Interrogacions.
3. Connectors que indiquen causa, conseqüència, finalitat i contraposició.
4. Expressions que marquen diferents graus de certesa.
5. Verbs de referència al coneixement.

Instructiu: Instruir és ensenyar a fer alguna cosa de manera metòdica per mitjà d'instruccions o consells. Són textos emmarcats en les receptes, reglaments, instruccions d'ús, etc.

Estructura: 1. Objectiu; 2. Material; 3. Accions; 4. Consells i advertiments; 5. Il·lustracions.

Recursos lingüístics:

1. Marcadors temporals.
2. Formes verbals de bloc, imperatiu i subjuntiu.
3. Formes de recomanació.

Predictiu: Predir és anunciar el futur a partir d'una situació i uns condicionaments actuals o passats. Són textos emmarcats en les previsions meteorològiques, econòmiques, etc.

Estructura: 1. Tema; 2. Bases; 3. Pronòstic; 4. Grau de probabilitat.

Recursos lingüístics:

1. Marcadors de temps.
2. Formes de probabilitat i condicional.
3. Formes verbals de futur i condicional.

Connectors i marcadors discursius:

1. Marc d'ordre: en primer lloc, en darrer lloc, a continuació, després, per acabar, per un altre costat, d'una banda...
2. Marc de continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, llavors / aleshores.
3. Marc d'ènfasi: sens dubte, en efecte, certament, per descomptat, i encara més, a més a més, ni... ni...
4. Introductors del tema: pel que fa a, amb relació a, respecte a.
5. Introductors d'explicació:
   • Especificació: en concret, concretament, de fet, en realitat.
   • Equiparació: de manera semblant, igual, així mateix.
   • Equivalència: és a dir, o sigui, això és, dit en altres paraules.
   • Correcció: més ben dit, o millor, vull dir.
   • Exemplificació: per exemple, a tall d'exemple, posem per cas.
6. Introductors de síntesi: en resum, en síntesi, en conclusió, en poques paraules, en definitiva.
7. Relacionants contraris (adversatius):
   • Oposició: però, en canvi.
   • Restrictius: si no, almenys.
   • Concessius: no obstant això, malgrat tot, de tota manera.
   • Contraposició: en realitat, de fet, ben mirat.
8. Relació de conseqüència: per tant, en conseqüència, així doncs, aleshores.