Genealogia de la Moral: Anàlisi de Bo, Dolent i Pervers

Genealogia de la Moral

Primera Dissertació: Bo i Pervers, Bo i Dolent

1. Ens explica que les veritats que encara s’estudien, l'ànima i tot això, no tenen sentit, que és una veritat falsa. No té sentit buscar la raó en un altre món, sinó que és millor buscar-la aquí, en el món físic.
2. Allò que ens impulsa a buscar l’origen de les coses és diferent per a cada filòsof, que té un mètode propi i sovint és mal vist. Però aquests, enverinats per la *cobdícia* i el plaer, creaven teories falses, tot i que acceptades amb el pas del temps, ja que s’adoptaven com a costum. La bona teoria ve dels que tenen poder per superar i així sotmetre la gent. El que és bo és bo en tant que s'imposa al feble, que s'hi contraposa.
3. El concepte de bo està mal implementat en el nostre costum.

Genealogia de Bo i Dolent

• Bo etimològicament: és psíquicament generós, noble, distingit, privilegiat.
• Dolent: vulgar, plebeu, baix. Comprova mots en alemany de dolent i els seus derivats, que són: senzillament i simplement.
• Transvaloració del valor: De poderós, fort i altiu fins a [terme incomprensible, possiblement aristocràtic]. El mode dolent i vergonyós són remarcats en la covardia.
• Racisme: El de pèl negre va ser esclavitzat pel ros (*ari*). La raça ària també queda sotmesa. El mot *bacius* (home que fa la guerra) prové de la descoberta de la desunió.

Genealogia de Bo i Pervers

• Bo: Paraula del pur, persona que ens cuida.
• Pervers: És l’impuls.

Els sacerdots ens infecten amb els seus costums irreals i ens corrompen, així com la idea de Déu. Ells segueixen la idea de la prohibició de coses (valentia), tenen una ànima perversa i així es fan superiors.

La Revolta dels Esclaus

L'ànima del sacerdot (cavalleresca/aristocràtica) té elements plebeus. Sacerdots i cavallers s’enfronten pels seus objectius diferents. Els sacerdots impotents els tenen por i odi per la seva impotència. Els *jueus* fan la transvaloració perquè no aguanten el que fan els poderosos. Els bons només són desgraciats, pobres, febles, però obtindran la felicitat eterna. Els poderosos estan dissolts, maleïts, condemnats.

(Revolta de fa 2000 anys) // (Sacerdots/Jueus).

El Cristianisme

El cristianisme és un odi que produeix ideals i destrueix valors. Jesús va començar-ho, creant un odi que va dissoldre per Israel per la venjança. Utilitza la màgia negra. Això va crear la imatge de Déu, que intenta salvar els homes amb la transvaloració dels valors (ideal i noble).

L'Església

La victòria del poble amb l’Església ha enverinat les diferents [idees]. Posa en dubte la necessitat de l’Església, ja que ens limita com a pensadors lliures.

Ressentiment Creador

El ressentiment dels esclaus genera valors, una venjança imaginària. Aquests valors neguen qualsevol valor del noble, la negació de la pròpia essència. La combinació dels valors crea el ressentiment. L’acció dels febles és la reacció; l’acció del noble és actuar, busquen el seu contrari i deixen de ser el que no són. L’odi dels deprimits maltracta el noble.

Ens parla sobre l’etimologia de l’home vulgar, infeliç, digne de compassió, és a dir, esclau. També que en l’aristocràcia, els ben nascuts són feliços, però no sempre s’ho havien de creure, a vegades menteixen (ressentiment). Els homes forts, en canvi, si actuen bé, són feliços. I pels malalts o ferits, la felicitat els suposa un descans. L’home noble viu de confiança i sinceritat, i el de ressentiment, viu malament, autocriticant-se, però són més intel·ligents que els nobles materialistes.

L'Home Fort i l'Etern Retorn

L'home fort no té por d'enfrontar-se a les coses amb ressentiment; el feble té por i s’amaga.

Etern retorn de l’idèntic: Tu necessites un enemic que ha estat creat en imposar-te els teus valors. Creus que l’home no és aquell que és pervers.

Home Mediocre i Superior

L'home bo és l’home d’idea dolenta, pervers per l’odi des de la moral del ressentiment.

Dolent i pervers es contraposen, però són “bo”. L’home superior/bo, quan viatja, va deixant els valors. Parla de què tota acció un dia té conseqüència i ha d’assumir-la. Posa l’exemple dels alemanys i els Déus de Troia que són bons i es tornen mediocres.

L'Home Mediocre

L’home mediocre té la reacció i el ressentiment sotmès pel poble, igual que els ideals. Es creuen que per conquerir i imposar els valors.

L'Art de la Disfressa i la Veritat

L’enteniment ens dona motius de vida. Els dèbils no l'utilitzen per alliberar-se de la veritat i en tenen prou. L'home *maximums* és l’home que fingeix viure i impedeix la sinceritat i la duresa per la veritat.

El sentiment ens allunya de la veritat i ens fa somiar sense la consciència moral. Però hi ha homes que desperten a través de la voluntat. La naturalesa ens fa amagar, i si ella ens troba, ens tornem despietats i ferotges. Però utilitzem l’enteniment per fer-nos superiors als altres, tot i que les nostres ganes de ser socials ens fan baixar el nivell i voler conèixer la veritat, ja que existeix un contrast entre veritat i mentida. D’aquí provenen els mentiders, que capgiren les coses i ja no són fiats pel poble. Odiem ser enganyats i les seves conseqüències. Però l’home vol saber la veritat agradable, la dolenta la rebutja.

L'Oblit de l'Origen de les Paraules

La paraula és la imatge d’un estímul en forma de so, i passar de la paraula a moviment és un error. Hi ha molt mala distribució del llenguatge, que és subjectiu; el significat de les paraules és molt ampli. Amb el llenguatge mai arribem a la veritat. La veritat ens repugna, és intangible. La veritat que veiem té relació amb nosaltres i no en si mateixa. Creiem posseir el significat de les coses, però només són metàfores.

D'on Provenen els Conceptes

El concepte és la representació de la paraula. És immutable, no variable, ha de servir pel futur. Això esborra les característiques pròpies per englobar les comunes. Determinar l’honestedat és difícil, ja que les accions són individualitzades, diferents; per tant, a coses diferents els diem iguals. El terme naturalesa no coneix els conceptes.

La Veritat com a Construcció Social

La veritat és un conjunt de metàfores que, amb el pas del temps, semblen veritat i es fixen, és a dir, il·lustracions que ignoren que no ho són. Tenim un impuls que ens obliga a buscar-la. Però la nostra honestedat ens obliga a mentir i a buscar-la pel nostre bé. I els racionals les idealitzen, és a dir, les posen per damunt de l’animal, a un altre món més fix, i allà l’anomenen l’autèntica veritat. Cadascú té la pròpia veritat. L’home crea veritats molt inestables, però també veritables per les seves ganes de descobrir-la. Per això és l’àmbit de la raó. Les definicions són construccions, o veritats, antropomòrfiques, però no són reals en elles mateixes, ja que ho fa a través de la relació de l'home i el món, contemplant les evolucions.

El Món Percebut i el Perspectivisme

Ha petrificat la idea de Plató: cada cosa té la seva essència. El creador és un artista, ja que les idees són creades de nou. Però cada persona té el seu punt de vista, per tant, és impossible saber el concepte al 100%. La única relació és estètica i per dir-ho fa falta un idioma nou. Les coses són expressades en el món físic, però són més que aparença. Tot això no està implementat en el món a base de repeticions. Les metàfores no es justifiquen entre elles.

Perspectivisme

Tinguis l'ideal que tinguis, sempre tot es repetirà i podràs treure la veritat amb les lleis de la natura. Per tant, si cadascú té diferents sensacions de naturalesa, les seves lleis són subjectives, i només coneixen els seus efectes. Això també varia amb el pas del temps i dels costums, però la veritable és absoluta, tot comptant la llei dels nombres. Nosaltres ens impressionem de les coses. La metàfora final engloba tot això més l’experiència.

La Ciència Construeix un Món de Conceptes

La ciència contribueix diversos conceptes a la vegada, i els va substituint per d'altres de més moderns. La societat s’uneix a la ciència per fer-la més gran i protegir-la de veritats o falsedats.

• Homes constructors de metàfores.
• Som persones i tenim necessitat de crear-les per als homes.

L’home busca un món on fer accions i un altre per moure’s on es troba el mite i l’art. Aquesta necessitat fa canviar i modificar les antigues metàfores.

Conclusió: Bo i Dolent / Bo i Pervers

El pervers és aquell que té la venjança a consciència, odi de l'amor, provoca exaltació. Els jueus tenien el poder del ressentiment; aquests guanyen, ja que mig món s’indigna davant d’ells: Jesús, Maria, Pere. Després apareix l’Església i és vençuda per la Reforma. Els jueus també guanyen la Revolució Francesa. Però perden per culpa del ressentiment. La minoria és terrible i encisadora, i la majoria com a humiliats, equilibrats. Napoleó és un ideal en si mateix, i diu el “superhome”.

Més Enllà del que és Bo i d’Allò que és Dolent

Ens diu si ara es tornaria a repetir una transvaloració o no, que els ideals s’han de canviar. Ho explica en un altre centre lliure.

La Tasca dels Filòsofs

L’autèntica tasca dels futurs filòsofs és estudiar la moral del temps, determinant valors. Igual que el problema no es troba en un món imaginari, sinó dins del cervell, de conductes. Definir el que és bo i dolent segons la moral i que cadascú és un cos diferent.

Una Fòbia

L’enteniment és unió per a cada persona i l’ha de cuidar; ens creiem el centre del món. El filòsof creu que la veritat no és pensar ni manera de fer.

Coneixement, Recurs del Dèbil

El coneixement és dels febles, ja que els mateixos [conceptes] sobre la vida creen esperança. El coneixement i el sentiment ens ceguen de l’existència, ens enganyen.

Els valors són forts, però això només els endarrereix com a humans. Però si aquest no té por de desfer-se dels mediocres i enfrontar-se al món, és el superior.

Nihilisme

Ens diu que el món que vivim està infectat per una falsa creença que s’ha implementat en la societat i l’està ofegant. Creu que l’home segueix una cultura errada, falsa, es creu més savi, però no. Ens cansem de les idees i dels costums i transvalorem.

El Feble es Disfressa de Fort

Quan una persona vol lluitar per alguna cosa, quan ell mateix no sap el que vol ni confia en si mateix. Culpa als mals fonamentalment de la raó per la derrota d’aquest. Diu que la gent que s’agrupa per lluitar és feble individualment. Determina com la reacció és efecte de la causa. Per tant, la venjança i l’odi creen el benefici propi. El fort és lliure de ser feble. Seguir a altres et fa feble; els febles fan el mínim i es creuen forts, però encara els fa més febles. Tenen essència de febles; per no ser-ho han d’escollir lliurement i autenticar les mentides.

Fàbrica d’Ideals

Els ideals els creen els propis homes, ressentits, febles, impotents, per emmascarar tot el mal. Déu n’és un i els sotmet a una atmosfera dolenta. Però si no fan cas d’aquests costums, nosaltres mateixos creem els ideals. Déu és creat per la comunitat d’odi i crea un fals amor amb els seus falsos ideals a seguir, i creuen que hi ha una vida millor en la mort.

L’Esperança d’un Més Enllà

Els febles creen una vida millor després d’aquesta. Però el fort veu aquella vida com una vida d’odi etern, ja que han viscut sempre amb odi.

Els cristians no relacionen tot amb la religió, una cosa falsa, estúpida, i és per això que es creen els rebels que van contra els cristians.

En el món dels somnis, que és irregular i incoherent. Quan la persona es desperta és per la repetició continuada de l’art. També diu que la naturalesa ens fa ballar perduts en la realitat.

L’Enteniment Alliberat

És el mestre de la disfressa, enganya sense fer mal i és més lliure que els esclaus. No és materialista, és qui crea les metàfores, i era, abans, més pràctic, ja que buscava el bé per a la persona; ara és una còpia de la vida humana, viu sotmès. La xarxa de metàfores és, per a l’enteniment, una joguina que serveix d’estructura, i quan aquesta és enterrada, la ironia la reconstrueix sense lògica, seguint la intuïció. Aquesta intuïció destrueix la xarxa de conceptes.

Home Racional i Home Intuïtiu

L’un té intuïció i l’altre la menysprea, però tenen un objectiu de dominar la vida: El racional prevé les necessitats i l’altre viu la vida que s’ajusta a la bellesa i l’aparença. L’home intuïtiu viu enganyat una vida, no té necessitats. L’home racional amb les abstraccions s’allunya de la infelicitat i s’allibera del dolor sense ser feliç. L’intuïtiu és violent i no entén l’experiència, està sol, i l’altre només sap dominar-se per conceptes i evita l’engany i les seduccions, però va disfressat pel que fa als sentiments.