Relativisme Moral, Utilitarisme i Origen dels Valors

El Relativisme Moral

El relativisme moral considera que les normes morals depenen de cada persona i afirma que són convencionals. El problema és que, si no hi ha normes universals, no es poden criticar les pràctiques o costums. L'objectivisme, en canvi, considera que hi ha normes universals que no depenen de la voluntat de les persones.

Aspectes acceptables del relativisme

• Canvi històric
• Autonomia
• Tolerància
• Flexibilitat

Aspectes rebutjables del relativisme

• No intervenció
• Eliminació dels drets
• No hi ha drets humans

Tipus d'Ètiques

Ètiques Materials

Diuen si alguna cosa és bona o dolenta. Es basen en l'imperatiu hipotètic, són ètiques empíriques i heterònomes (no sorgeixen de la persona).

Ètiques Formals

Indiquen com fer aquella cosa. Es basen en l'imperatiu categòric, són ètiques racionals i autònomes.

Origen dels Valors Morals segons Nietzsche

Nietzsche s'adona que el llenguatge no expressa la veritat. Les paraules no reprodueixen la veritat de les coses; la veritat és una convenció. La ciència no és la veritat, i les paraules només són paraules. És impossible expressar absolutament cap veritat amb el llenguatge.

Segons Nietzsche, la moral judeocristiana i l'ésser humà han estat enganyats per falsos transcendentalistes. La mort de Déu, el final de les promeses cristianes, significa la negació de qualsevol intent de valorar aquest món a partir d'instàncies transcendentals. Això representa el final de la civilització occidental.

La genealogia de la moral: l'origen dels valors. La moral de la nostra cultura occidental sorgeix com a resultat del ressentiment; és una moral d'esclaus, els valors de la qual són propis dels impotents.

Definicions

Intel·lectualisme Moral

Doctrina que defensa l'extrem de la capacitat de direcció de la raó en la vida moral.

Teories Ètiques Deontològiques (TEED)

Neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d'una acció.

Teories Ètiques Conseqüencialistes (TEEC)

Justifiquen i fonamenten la correcció moral d'una acció únicament en les bones conseqüències.

L'Utilitarisme

L'utilitarisme és la teoria ètica que afirma que la correcció moral d'una acció es justifica i fonamenta només en la seva major utilitat, és a dir, en la major quantitat de bé que produeix.

• Hipòtesi científica (HC): L'obligació moral no té condició.
• Imperatiu hipotètic (IMH): Està condicionada, obligació.