Genealogia de la moral: una crítica als valors jueu-cristians

NIETZCHE
LLIBRE GENEALOGIA DE LA MORAL
Nietzche és un autor vitalista que creu que es bo allò que potencia la vida i dolent allò que la nega. A la Genealogia de la moral realitza la genealogia dels valors jueu-cristians, que dominen la cultura occidentar i mostra que van invertir els valors antics o vitals de la forma següent.
Valors                 Grècia i Roma                    Religió joeu cristiana
Força,vitalitat,
activitat,instints,:  Bons ------------------------------ Malvats
independecnia
Debilitat, vida interior,
passivitat,gregarisme: Dolents ------------------------------ bons.
D'aquesta inversió dels valors, segons al qual allo que era considerat bo passa a ser considerat dolent i a l'inrevés Nietzche també en diu, transvaloració dels valors. Els valors propis de la Grècia i Roma antigues més vitals, Nietzche els considera els valors propis de la moral noble o dels senyors i en canvii els valors nascuts del ressentiment cap a la vida que va introduir la religió judeocristiana, nietzche els considera propis de la moral dels esclaus. Per il.Lustrar la seva critica als valors jueu-cristians, nietzche fa servir la faula de les aguiles i els xais, segons la quals els xais observen amb enveja el vol majestuós de les aguiles. Per la seva part les aguiles volen despreocuoadres gaudint de la seva capacitat de volar tan amunt i lliures i satisfetes de ser com són. Pero els Xais insatisfets amb la seva vida odien a les aguiles per poder fer el que ells no poden i les consideren, malvades o perverses i per contrast ells es conisderent bons. Per tant hi ha una indiferencia en l'ordre en què es decideix que és bo i que es dolent. Els homes vitals amb els valors propis de la moral noble o superior primer se senten orgulloses de la seva forma de vida i es considerent bons i després veuen els homes ressentits que consideresn dolent. I en canvi els homes ressentits amb els valors propis de la moral dels esclaus insatisfets amb al seva vida primer observen als homes mes vitals i els consideren pervesoso i després per contrast es consideren a si mateixos bons.
Si la majoria d'individus dèbils ha aconseguit imposar la seva moral es degut al paper dels sacerdots que segons Nietzche serien els éssers humans més negatius i ressentits que odiarien l'existencia en general i sobretot els individus que disfruten despreocupadament de la vida. A través del seu paper educatiu a les escoles haurien fet creure als nens que són iguals per evitar que els mes ben donats se sentissin orgullosos de les seves capacitats. I en comptes de valorar l'orgull l'alegria o les ganes de destacar ensenyarien a ser humils i a sentir compassió pels qui pateixen més.Els valors de la igualtat o la compassió, propis de la moral judeo-cristiana també estarien darrera de la tradició polític democràtica en general i socialista en particular o de la defensa de la igualtat entre homes i dones.

LLIBRE SOBRE VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL
segons nietzche l'únic coneixemnt que tenim de la realitat es la que ens arriba a traves dels sentits: una imatge en que dominen la diversitat i els canvis semblants als somnis. Aquesta imatge no es una copia si no el resultat d'entrar en contacte amb la realitat que nietzche caracteritza com una X inestable i indefinible o enigmatica X de la cosa en si. Per tant no sabem com és la realitat. Segons nietzhe diu que les paraules i els conceptes provenen d'un proces metaforic.
Estimulació nerviosa-------------------------imatge o sensació
Imatge-------------------------------------------paraules-so
paraules-----------------------------------------conceptes
Nietzche utilitza la noció de metafora en un sentit molt ampli com desplaçament de sentit que inclou el caracter involuntari o la relació de semblança entre realitats del mateix tipus. Per exemple la paraula fulla que comença descrivint unes realitats concretes i materials pel fet d'anar usant la mateixa paraula es transforma en concepte. Si les paraules ens són útils per anomenar i descriure la realitat la noció de llei es útil per explicar el que passa en el món. Pero aquesta noció de llei segons Nietzche és una forma d'antropomorfisme es a dir agafar una característica humana i aplicar-la a la realitat no humana del mon natural. Per ell el coneixemnt és una ficció útil elaborada desde la perspectiva humana que serveix per orientar-nos en el món, mitjançant metafores o antropomorfismes. Segons aquest perspectivisme nietzche diu que si un mosquit pogués elabroar coneixemnt es passaria que el món es tal com li sembla desde la seva perspectiva. Nietzche realitza diverses critiques a la manera d'entendre el llenguatge i el coneixemnt que ha dominat la tradició occidental. Tenene n comú denundia que són resultats d'una actitud de ressentiment:
-S'ha valorat més el coneixement conceptual que el sensible. AIxò interessaria creure-ho desde una actitud de ressentiment perque els conceptes  igualen allo que es desigual i aixo de dues maneres
a- els conceptes donen una imatge més estable i ordenada del món en el sentit que es marginen les diferencies i els canvis de les realitats que percebem.
b-El coneixement conceptual permet escapar de la propia singularitat i igualar-se a altres homes perquè els conceptes són els mateixos per tothom i en canvi les sensacions son particulars.. Facilita la comunicació entre els homes.
-En la tradició occidental els conceptes tindrien un origen fora d'aquest món.Es creu que el seu signifiact té una existència pròpia al marge d'aquest món i que seria el model original. Aixo segons Nietzche seria resultat d'una actitud de ressentiment cap a aquest món perque es creuria que n'hi ha un altre superior que serie l'origen de les característiques d'aquest..
-Els éssers humans poden reconceixer la realitat d'una manera objectiva. Segons Nietzche interessaria creure-ho desde una actitud de ressentiment pq amaga el que te l'enigmatica.Per ell les veritats són il.Lusions que s'han oblidat que ho són. Al final del llibre Nietzche contraposa l'home racional a  l'home intuitiu a qui li agrada crear metàfores i que no sacrifica o menysprea les sensacions del momnet en funció de la búsqueda d'una veritat futura o igual per tothom.