Geografia de Catalunya: clima, vegetació, relleu i xarxes hidrogràfiques

Dominis climàtics: A Catalunya hi ha tres grans dominis climàtics: alpí i subalpí, atlàntic o oceànic i mediterrani. Aquest últim es divideix en quatre subclimes.

1.1. Clima alpí i subalpí: Es localitza a l'Alt Pirineu i es caracteritza per temperatures baixes, precipitacions abundants i innivació, és a dir, presència i acumulació de neu.

1.2. Clima atlàntic o oceànic: Es troba principalment a la Vall d'Aran i es caracteritza per un ambient fresc i plujós, amb precipitacions freqüents i molta humitat.

1.3. Clima mediterrani: És el més extens de Catalunya i es divideix en quatre subclimes segons l'altitud, les precipitacions i la influència del mar.

A. Mediterrani de muntanya: Es localitza al Prepirineu i presenta un període sec curt, temperatures suaus i, segons els apunts, precipitacions baixes.

B. Mediterrani d'influència continental humit: Es troba al sector prelitoral i en algunes terres interiors. Segons els apunts, presenta precipitacions baixes, innivació escassa i una temperatura mitjana relativament alta.

C. Mediterrani d'influència continental sec: Es localitza a l'interior de la Depressió Central i es caracteritza per una oscil·lació tèrmica més gran que a la costa, perquè rep menys influència moderadora del mar.

D. Mediterrani litoral: Es troba a la costa i presenta una pluviositat irregular i estius calorosos. La influència del mar fa que els hiverns siguin relativament suaus.

Oscil·lació tèrmica: És la diferència entre les temperatures màximes i mínimes d'un període.

Els dominis de vegetació

Dominis de vegetació: A Catalunya hi ha tres dominis: boreoalpí, eurosiberià i mediterrani. La vegetació depèn principalment del clima, l'altitud i les precipitacions.

2.1. Domini boreoalpí: Es troba al Prepirineu i a l'Alt Pirineu, generalment per sobre dels 1.600 metres, i es divideix en dos estatges: subalpí i alpí.

A. Estatge subalpí: Se situa entre els 1.600 i els 2.300 metres. Hi predominen els boscos de pi negre i avet, amb fulles primes, perennes i en forma d'agulla. El sotabosc és ombrívol i hi creixen arbusts.

B. Estatge alpí: Es troba per sobre dels 2.300 metres. Hi predominen els prats naturals i gairebé no hi ha arbres ni arbusts a causa del fred i la neu. També hi trobem líquens i molses.

2.2. Domini eurosiberià: Es localitza a la muntanya mitjana, al Prepirineu, a la Serralada Transversal i als massissos de la Serralada Prelitoral.

Hi predominen les fagedes i rouredes, amb arbres de fulla ampla i caduca, arbusts i espècies herbàcies. També hi ha boscos de ribera, situats al costat dels rius, que canvien d'aspecte durant l'any. L'explotació forestal n'ha reduït l'extensió i ha transformat alguns boscos en pastures i conreus. En determinades zones, la vegetació original s'ha substituït per pollancres i castanyers.

2.3. Domini mediterrani: Es troba a les zones de menor altitud, generalment per sota dels 800 metres, en planes i muntanyes baixes. Hi predominen els alzinars, amb molt de sotabosc i aspecte selvàtic. Molts han estat modificats per l'activitat humana i substituïts per pinedes de pi blanc i terres de conreu.

Les unitats de relleu

Unitats de relleu: El relleu de Catalunya s'organitza en el sistema pirinenc, el sistema mediterrani, la Depressió Central i la Serralada Transversal.

3.1. Sistema pirinenc: Ocupa aproximadament un terç del territori català i s'estén pel nord del país fins al cap de Creus. És una zona poc poblada, fet que ha afavorit la preservació dels espais naturals.

A. Serralades interiors (Alt Pirineu): Presenten cims de més de 3.000 metres, paisatges alpins i roques antigues. Són les muntanyes més elevades del sistema pirinenc.

B. Serralades exteriors (Baix Pirineu): Presenten cims que poden superar els 2.000 metres, un aspecte més mediterrani i roques més modernes que les de les serralades interiors.

3.2. Sistema mediterrani: S'estén paral·lelament a la costa, aproximadament des del cap de Creus fins al delta de l'Ebre. Presenta una doble alineació muntanyosa formada per les serralades Prelitoral i Litoral, separades per la Depressió Prelitoral.

A. Serralada Prelitoral: Està formada per massissos muntanyosos, alguns de més de 1.000 metres d'altitud, i se situa més cap a l'interior.

B. Serralada Litoral: Està formada per serres i massissos antics, generalment d'entre 500 i 1.000 metres, i se situa més a prop del mar.

C. Depressió Prelitoral: Es troba entre les dues serralades i presenta valls, torrents i petites serres. És una zona força poblada i un important eix de comunicació entre Catalunya, Europa i el sud de la península Ibèrica.

D. Plana litoral: Es troba entre la Serralada Litoral i el mar Mediterrani. S'eixampla a les desembocadures dels rius Tordera, Llobregat i Besòs. Ha estat important per als primers assentaments humans i el desenvolupament de les activitats econòmiques.

3.3. Depressió Central: Es troba entre els Pirineus i el sistema mediterrani. Presenta altiplans i planes i és una regió amb una important activitat agrícola.

3.4. Serralada Transversal: Connecta els Pirineus amb el sistema mediterrani i està formada per diverses serres. Hi destaca la zona volcànica d'Olot, a la Garrotxa, amb uns 40 cons volcànics ben conservats.

Les xarxes hidrogràfiques

Xarxes hidrogràfiques: A Catalunya hi ha tres xarxes hidrogràfiques: pirinenca, pirinenca-mediterrània i mediterrània.

4.1. Xarxa pirinenca: Està formada per rius com la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, que arriben a l'Ebre a través del Segre. Són rius relativament llargs i cabalosos, amb règim nivopluvial, perquè s'alimenten de la neu i la pluja. S'hi han construït embassaments i centrals hidroelèctriques per produir electricitat.

4.2. Xarxa pirinenca-mediterrània: Està formada pels rius Muga, Fluvià, Ter i Llobregat, que neixen en zones de muntanya i desemboquen directament al Mediterrani. El cabal augmenta durant les estacions plujoses i van ser importants per a la industrialització de Catalunya gràcies a l'aprofitament de l'energia hidràulica.

4.3. Xarxa mediterrània: Està formada per rius curts, rieres i torrents que neixen a les serralades Litoral i Prelitoral i desemboquen directament al mar. Tenen poc cabal i règim torrencial, amb crescudes sobtades després de pluges intenses. Travessen algunes de les zones més poblades de Catalunya.

4.4. Conques hidrogràfiques: Una conca hidrogràfica és el territori on les aigües van a parar a un mateix riu principal i als seus afluents. A Catalunya es distingeixen la conca de l'Ebre, que inclou el Segre i les Nogueres, i les conques internes, amb rius que desemboquen directament al Mediterrani, com el Ter, el Llobregat, la Muga i el Fluvià.