Geografia física d'Espanya i Catalunya: relleu, clima i rius

Característiques del Relleu Peninsular

• Forma massissa: determinada per l'amplada i l'extensió de les costes.
• Elevada altitud mitjana: l'altitud mitjana és de 660 m i és deguda a dos factors:
  • Existència d'un extens altiplà central que ocupa tres quartes parts de la península.
  • Nombroses i diverses serralades que travessen el territori.
• Disposició perifèrica del relleu peninsular: que dificulta l'accés a la Meseta, la qual queda aïllada al centre.
• Unitats naturals ben diferenciades: les quals han influït en la diferenciació de les regions i en la varietat de paisatges.
• Depressions: Guadalquivir (deficitària) i Ebre. Duero (hidrogràfica).

Característiques del Relleu Català

El relleu de Catalunya es pot explicar destacant-ne quatre grans unitats:

• Els Pirineus: Axial i Prepirineu.
• Les Serralades Litorals: Prelitorals i Litorals.
• La Depressió Central.
• Les Planes Litorals.

Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu abrupte i dues grans planes:

• La de l'Empordà: a la costa.
• La d'Urgell: a ponent, les aigües de la qual desguassen a la Depressió de l'Ebre.

Els Climes d'Espanya

• Oceànics o Atlàntics:
  • Temperatures suaus per influència de l'oceà.
  • Pluges abundants.
  • Varietats climàtiques: de muntanya i oceànica de transició, que depenen de l'altitud i la latitud.
  • Rius curts i cabalosos, i força vegetació.
• Mediterranis:
  • Estius calorosos i secs.
  • Pluges escasses (primavera i tardor) amb menys de 400 mm de precipitacions.
  • Varietats climàtiques: mediterrània d'influència atlàntica, de muntanya mediterrània.
  • Rius d'estiatge llarg.
  • Vegetació: bosc de pins, màquia, garriga i estepa.
• Interiors:
  • Estius calorosos i hiverns freds amb forta oscil·lació tèrmica.
  • Pluges escasses i irregulars.
  • Precipitacions escasses.
  • Rius irregulars.
  • Vegetació: alzines.

Factors que Influeixen sobre el Clima d'Espanya

• Anticicló de les Açores.
• Depressions Atlàntiques: depressions impulsades pels vents d'oest a est que causen precipitacions.
• Masses d'aire polar: procedents de Sibèria i l'Àrtic. Causen fred i nevades.
• Depressions Mediterrànies: causades pel refredament de l'aire calent de l'estiu.
• Característiques de la Península Ibèrica: l'amplada de la península i la disposició perifèrica dels relleus.

Polítiques per a la Gestió de Dèficits Hídrics

Desalinitzadores, transvasaments i recuperació d'aqüífers.

Règims Fluvials (Condicions Climàtiques)

• Nival:
  • Propis de les zones d'alta muntanya.
  • Les aigües altes es registren a l'estiu, ja que és quan es produeix el desglaç.
  • Els estiatges es produeixen a l'època freda.
  • Exemples: el Segre (en el seu curs més alt) i els rius de Sierra Nevada.
• Nivopluvial:
  • Depenen de les nevades, però les pluges també influeixen en les seves crescudes.
  • Els rius assumeixen el seu màxim nivell al maig i a l'octubre: maig (desglaç) i octubre (pluges de tardor).
  • Exemples: el Ter i el Re.
• Pluvionival:
  • La principal aportació la reben de les pluges primaverals, però la fusió de neus pròximes pot ser important.
  • Exemples: Tormes i el Pisuerga.
• Pluvial:
  • A aquest règim pertanyen la majoria dels nostres rius, ja que la quantitat d'aigua depèn de les pluges.
  • Normalment, pateixen una important reducció d'aigua durant l'estiu.
  • Exemples: el Segura, el Ripoll i el Francolí.

Causes de la Reducció de la Mineria a Espanya

• Esgotament.
• Competència: és més barat comprar fora.
• Dificultats d'extracció minera.
• Moltes explotacions eren d'empreses petites, per tant, poc competitives.
• Tot això provoca un greu desequilibri en la balança comercial, exceptuant les roques industrials (creixement) i el manteniment d'una important mineria no metàl·lica.

Tipus de Minerals i Roques

• Roques Industrials: lligades a la indústria química i la construcció (calcària, pissarres, granit, marbre).
• Minerals no metàl·lics: com sals potàssiques que s'utilitzen com a fertilitzants agrícoles i en la indústria química.
• Minerals metàl·lics: s'utilitzen de base a la metal·lúrgia i la química, i també a indústries de transformació (ferro, pirita, or, plata, estany, coure, plom).

Conques Hidrogràfiques

Diferents rius influeixen en els territoris que travessen, formant així una conca concreta. Entenem per conca: territori regat per un riu principal i pels seus afluents. La conca pot ser:

• Exorreica: si el riu desguassa a l'Oceà o en mars oberts.
• Endorreica: si desguassa en mars interiors, llacs i llacunes.

A l'Estat espanyol, la conca més àmplia és la del Duero. Dins de cada conca, cada riu traça el seu propi llit: espai pel qual circula. Quan el curs fluvial recorre un territori molt pla, el llit pot traçar grans corbes que anomenem meandres. D'altra banda, els factors atmosfèrics determinen les característiques dels rius, així els diversos climes de la península provoquen diferents tipus de pluviositat.

• Conques deficitàries: la del Guadalquivir.
• Conques hidrogràfiques: la del Duero.