Govern de la Generalitat Republicana (1932-1934): obra i reformes

L'Obra de Govern de la Generalitat Republicana

Un cop aprovat l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern de la Generalitat va ser força important, sobretot si tenim en compte que el període efectiu de govern autonòmic només va durar des del novembre del 1932 fins a l'octubre del 1934, en què l'Estatut i la Generalitat van ser suspesos pel nou govern de centredreta.

Actuacions en l'àmbit econòmic i agrícola

Un primer camp d'actuació del govern de la Generalitat va ser l'econòmic: es van crear els serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i centres d'experimentació agrària i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris, especialment dels rabassaires (arrendataris de vinyes), agrupats en la Unió de Rabassaires, organització propera a ERC. Entre altres mesures, es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i s'inicià l'elaboració d'una llei per permetre'ls accedir a la propietat de la terra.

Política social i sanitària

Respecte a la política social, mitjançant la Llei de bases del 1934 es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. Es van portar a terme experiències innovadores per millorar la xarxa d'hospitals, l'assistència als malalts, l'atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública. També es van crear organismes de suport social, com l'Institut Contra l'Atur Forçós (ICAF) i el Consell de Treball, així com l'organització dels serveis d'assistència i previsió social.

Reformes en l'ensenyament

En el terreny de l'ensenyament, es van fundar nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari i professional, el més representatiu dels quals va ser l'Institut-Escola, un veritable laboratori d'experiències innovadores. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es van introduir la coeducació i la laïcitat i es van seguir les pautes dels moviments de renovació pedagògica. També s'organitzaren colònies d'estiu per a nens i s'amplià el nombre de biblioteques populars, d'arxius i museus.

Impuls de la llengua i la cultura catalanes

A l'àmbit cultural es va incidir en la normativització i la normalització de la llengua. L'any 1932 es va publicar el Diccionari de Pompeu Fabra, que va ajudar a la fixació del català normatiu. També es va establir el bilingüisme a les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l'ensenyament. L'ús de la llengua catalana va créixer notablement i el català es va convertir en una eina de comunicació social, com ho palesa la publicació de 27 diaris en català (La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Humanitat, etc.).

Nova divisió territorial: les comarques

Per últim, també es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un model comarcalista, oposat al provincial, i definia les capitals de comarca com a centres de serveis d'un conjunt de municipis. El resultat es concretà en la divisió del territori en 38 comarques, però aquesta divisió no va ser aprovada fins a l'agost del 1936, un cop iniciada la Guerra Civil.