Goya i "El Tres de Maig de 1808": Context, Descripció i Temàtica

Fitxa Tècnica: El Tres de Maig de 1808

Dades Generals

• Títol: El Tres de Maig de 1808
• Autor: Francisco Goya
• Cronologia: 1814
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,68 x 3,47 metres
• Estil: Neoclàssic-Romàntic
• Tema: Històric-al·legòric
• Localització: Museo del Prado, Madrid

Biografia de Francisco Goya

Francisco Goya, pintor i gravador, és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l'ofici a Saragossa i l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l'estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques.

De tornada a Espanya, va pintar els frescos de la Basílica del Pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid. Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Reial Fàbrica de Tapissos el 1775, on va realitzar quatre sèries de cartons seguint els paràmetres classicistes del moment. La seva ambigua posició durant la Guerra del Francès ha estat objecte de debat històric.

Descripció Formal de l'Obra

La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una filera de persones que han estat, són o seran executades; i a la dreta, l'escamot de soldats cenyits en diagonal. La llum que il·lumina els personatges de l'esquerra i deixa en la penombra els soldats de la part dreta reforça la diferenciació dels dos grups.

La figura amb els braços oberts, que sembla encarar-se als soldats, esdevé el focus central de l'obra. Per contra, els soldats francesos semblen autòmats, figures no humanes que representen màquines de matar. La gamma cromàtica és força reduïda: ocre, negre, blanc, groc i vermell. Les pinzellades llargues i obertes potencien el dramatisme.

Temàtica i Context Històric

El 24 de febrer de 1814, Goya escriu al regent, el cardenal Lluís de Borbó, per oferir-se a perpetuar amb el pinzell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d'Europa, referint-se a Napoleó.

"El Tres de Maig" va fer parella amb "El Dos de Maig", conegut com "La Càrrega dels Mamelucs". A aquests dos quadres, alguns autors volien afegir-ne dos més, avui desapareguts.

L'acció se situa a la muntanya del Príncep Pío de Madrid, des d'on és visible la caserna del Conde-Duque, l'arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició. La inclusió en l'escena d'una dona i un frare és un tret de versemblança en la construcció de l'escena, ja que les dones s'havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió, i per què aquella nit també hi va haver afusellaments.