Gramàtica Catalana: Oracions Subordinades i Autors Essencials
Gramàtica Catalana: Les Oracions Subordinades
Oracions Subordinades Substantives (OSS)
Les oracions subordinades substantives (OSS) són aquelles que, dins de l'oració principal, realitzen una funció pròpia d'un substantiu o d'un sintagma nominal. La seva construcció varia segons si el verb s'expressa en forma personal o no personal.
Tipus d'Oracions Subordinades Substantives
- Conjuncions: que i si. Exemple: No sap si vindrà, Sap que ha vingut.
- Interrogatius: què, qui, quin/a/s/es, quant/a/s/es, quan, com, on.
- Pronoms relatius: qui, el qui, la qui, els qui, les qui, el que, la que, els que, les que, allò que.
Funcions de les Oracions Subordinades Substantives
- Subjecte
- Complement Directe (CD)
- Complement Indirecte (CI)
- Complement de Règim Verbal (CRV)
- Atribut
- Complement Predicatiu
Oracions Subordinades Adjectives (OSA)
Les oracions subordinades adjectives (OSA) funcionen com a complement del nom, una funció inherent a elles, ja que el pronom relatiu les vincula al seu antecedent, que sol ser un substantiu. Els connectors d'aquestes subordinades són els pronoms relatius: que, el qual (i les seves variants), preposició + qui/que (per a coses/persones), preposició + el qual (i les seves variants), on o preposició + on.
Funcions de les Oracions Subordinades Adjectives
- Subjecte
- Complement Directe (CD)
- Complement Circumstancial de Temps (CCT)
- Complement Indirecte (CI)
- Complement de Règim Verbal (CRV)
- Complement Circumstancial (CC)
Tipus d'Oracions Subordinades Adjectives
- Explicatives
- Especificatives
Oracions Subordinades Adverbials (OSAdv)
Les oracions subordinades adverbials (OSAdv) realitzen una funció similar a la d'un adverbi, modificant o complementant el verb o l'oració principal.
Funcions de les Oracions Subordinades Adverbials
Les pròpies funcionen com a complement circumstancial de temps, manera, lloc o quantitat, mentre que les impròpies expressen un significat que modifica tota l'oració.
Tipus d'Oracions Subordinades Adverbials
- De temps: abans que/de, sempre que, quan, etc.
- Modals: segons com, etc.
- De lloc: on, allà on, etc.
- Comparatives o de quantitat: tan com, igual que, millor que, menys que, etc.
Figures Clau de la Literatura Catalana
Bernat Metge
Bernat Metge (segle XIV-XV) fou una figura clau del Renaixement a Catalunya, considerat el seu introductor. La seva obra més destacada és Lo somni.
Bonaventura Carles Aribau
Bonaventura Carles Aribau, figura de la Renaixença, és conegut per La Pàtria, considerat el primer poema romàntic en català.
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors, destacat autor de la Renaixença, va publicar el primer recull de poemes l'any 1841. També va publicar poemes setmanalment sota el pseudònim de Lo Gayter del Llobregat al Diario de Barcelona.
Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals, figura de la Renaixença, va presidir els Jocs Florals de 1859. És reconegut per haver trobat el manuscrit de Curial e Güelfa.
Marià Aguiló
Marià Aguiló, un altre autor rellevant de la Renaixença, va ser l'autor del Diccionari Aguiló, una enciclopèdia de vuit volums que incloïa un extens estudi dialectològic.
Ramon Llull
Ramon Llull (segle XIII) va ser un filòsof, teòleg i escriptor amb una clara finalitat de conversió al cristianisme. Entre les seves obres destaca Blanquerna.