La Literatura Popular Catalana: Característiques, Gèneres i Evolució
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,81 KB
La Literatura Popular: Definició i Abast
La literatura popular, normalment anònima, presenta una evolució més lenta que la literatura culta.
Característiques Principals de la Literatura Popular
- És tradicional i conservadora, i es manté al llarg dels moviments cultes.
- Es transmet oralment de generació en generació.
- No té un autor conegut o definit, sinó que al llarg del temps va variant els intèrprets.
- És inestable i presenta variants.
- És internacional, perquè es passa d'un país a un altre canviant la llengua.
La Poesia Popular i la Tradició Oral
La poesia popular és creada pel poble amb la necessitat d'explicar vivències humanes. Aquesta poesia es transmetia oralment i era cantada.
Gran Varietat de Gèneres Poètics
- Nadales: Cançons sobre el Naixement de Crist.
- Corrandes: Cançons amb un breu tema amorós.
- Cançons de pandero: Semblants a les corrandes, se'n diferencien en la melodia.
- Goigs: Poesia de temàtica religiosa.
Les Cançons de Bandolers
Eren el gènere més popular de l'època, ja que tractaven del bandolerisme.
La Narrativa Popular: Rondalles i Llegendes
Les rondalles i les llegendes són els gèneres més importants de la narrativa popular.
- Rondalla
- Combina elements reals amb fantàstics. Té un espai i un temps indeterminat, utilitza un llenguatge senzill (oral) i s'adreça a un públic infantil, per tant, té una finalitat moralitzadora.
- Llegenda
- Parteix d'un fet històric real que ha estat deformat i enriquit amb fets meravellosos amb el pas del temps.
- Tradicions
- Petites narracions orals que expliquen l'origen d'algun lloc.
El Teatre Popular
Es perfeccionen les formes medievals de contingut profà o religiós. Es tractava de peces dramàtiques breus que descrivien els costums de l'època i estaven acompanyades de música i cançons. Solien tenir lloc a l'interior dels temples, carrers, places, etc. Presentaven una escenografia completa i part dels diàlegs eren cantats.
El Vessant Religiós i els Cicles Temàtics
El vessant que més es va desenvolupar va ser el religiós, amb els següents cicles temàtics:
- Cicle de Nadal (Els Pastorets)
- Cicle de la Pasqua
- Cicle Marià (El Misteri d'Elx)
Desenvolupament al Segle XVIII
A mitjans del segle XVIII, quan començava la recuperació demogràfica a Catalunya, hi va haver un creixement espectacular del teatre d'aficionats. Els teatres més famosos eren els de sala i alcova. Les obres solien ser drames llagrimosos o comèdies.