Discurs i Variació Lingüística: Anàlisi i Característiques del Valencià
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,73 KB
Discurs: Creació d'una Realitat
El discurs crea una realitat, fictícia o recreada a partir de fets reals. Aquesta realitat discursiva es construeix mitjançant la polifonia, on l'emissor utilitza diverses veus per transmetre el missatge.
Manifestacions de la Polifonia
- Discurs directe: Reproducció textual d'un altre text, utilitzant cometes o guions.
- Discurs indirecte: Reproducció de l'enunciat mantenint el significat, però variant la forma. Introduït per verbs dicendi.
- Discurs indirecte lliure: Reproducció de l'enunciat mantenint la forma, però sense dependre d'un verb de dicció. Exemple: Ella ho tenia clar, aniria al concert!
- Monòleg interior: Reproducció dels pensaments del locutor, que és alhora l'al·locutari. Presenta irregularitats sintàctiques. Exemple: Sempre igual...! / I les hores que són...!
Adequació de la Llengua a la Societat
Davant la variabilitat dels actes de parla, cal classificar les situacions i els gèneres textuals. Tres aspectes clau són:
Àmbits d'Ús
Conjunts de situacions on s'usa una llengua. Exemples: familiar, professional, acadèmic, científic, tècnic, periodístic, publicitari, literari, jurídic-administratiu...
Gèneres Discursius
Dins de cada àmbit, hi ha gèneres textuals amb trets comuns de format. Exemples: carta, editorial, conversa telefònica, entrevista...
Registres Lingüístics
Varietats funcionals d'una llengua definides segons:
- Tema (general o especialitzat)
- Nivell de formalitat (relació emissor-receptor, context social)
- Canal de comunicació (oral, escrit, preparat, espontani)
- Propòsit (efecte desitjat en el receptor)
Caracterització i Formació del Valencià
Dialecte
Les varietats geogràfiques d'una llengua s'anomenen dialectes. Els dialectes geogràfics són realitzacions col·lectives i sistemàtiques de la llengua en un territori. Una llengua és el conjunt de tots els seus dialectes. Diferents dialectes pertanyen a la mateixa llengua si comparteixen trets en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic, tot i les diferències.
Isoglosses
Línies imaginàries en un mapa que indiquen l'abast geogràfic d'un fenomen lingüístic.
Origen de la Nostra Llengua
El català sorgeix com a llengua independent entre els segles IX i X, amb trets fonètics i morfològics propis. Dos grans blocs dialectals (constitutius): occidental i oriental. Aquests trets es van estendre als territoris annexionats a la Corona d'Aragó, amb la repoblació catalana (dialectes consecutius).