Guerra Civil Espanyola: Bàndols, Revolució i Repressió

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Nucli temàtic: Aquest text pertany al nucli temàtic de la Guerra Civil (1936-1939). L'enfrontament entre els grups tradicionalment dominants a Espanya (grans propietaris agrícoles, empresaris, Església, exèrcit) i les classes populars va arribar a un punt crític durant la Segona República i va culminar en la Guerra Civil.

Context Històric: Esclat de la Guerra Civil

A les eleccions del 1936, es dona un cop d'estat a causa de la victòria del Front Popular, protagonitzat per gran part de l'exèrcit amb el suport de la dreta autoritària. Els insurrectes comencen a alçar-se en llocs com la Península, Canàries i el Marroc. Espanya es divideix en dos bàndols:

• Insurrectes: Format per militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics i, en general, tots aquells que s'oposaven a les reformes de la República. Es definien com a nacionals, ja que defensaven la unió d'Espanya.
• Republicans: Format per les classes populars (obrers, empleats urbans, camperols sense terres i petita burgesia). Defensaven la legitimitat republicana i volien transformar el país per la via de la revolució socialista o anarquista.

Zona Republicana: La Revolució Continguda

La guerra va originar, a la zona republicana, una situació complexa. Es va donar una revolució social, que va provocar col·lectivitzacions, persecució ideològica de les dretes i de l'Església, i la formació de milícies. Dins d'aquest període, hi va haver dos governs:

• El govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937): Període on ocorregueren diversos successos: govern d'unitat nacional, exèrcit popular, esforç bèl·lic, enfrontaments entre anarquistes i comunistes, crisi de govern.
• El govern de Negrín (maig 1937 - març 1939): Ocorre: La persecució del POUM, augment del poder dels comunistes, esforç bèl·lic, concentració del poder en el govern central, dificultats internacionals i derrotes militars.

Zona Insurrecta: Creació d'un Estat Totalitari

Es crea un estat totalitari dirigit per Franco. Fa un cop d'estat i proclama el decret d'unificació i la primera legislació: Estat confessional i supressió de les reformes de la República.

Efectes de la Guerra

La guerra va trastornar la vida quotidiana de la població, tant per les dificultats de supervivència que va comportar (falta d'aliments, refugiats) com pels efectes dels bombardejos, persecucions i violència política. La guerra tingué greus efectes:

• Fam, misèria, mortalitat: Els preus dels productes bàsics van pujar i el mercat negre es va anar estenent. La desnutrició va provocar malalties i morts.
• Bombardejos i destrucció.
• Refugiats i exiliats republicans: Amb el progrés de les tropes franquistes, els grans moviments de refugiats es van produir sobretot a la zona republicana, on la població, atemorida, abandonava les seves llars per a escapar de l'ocupació franquista i de la repressió.

Evolució Demogràfica

Transició demogràfica: Fenomen comú a tots els països que van experimentar un procés d'industrialització. Aquest canvi demogràfic es va caracteritzar per:

• Descens de la mortalitat a causa de la millora de l'alimentació i de les infraestructures urbanes higienicosanitàries.
• Descens de la natalitat a causa d'uns nivells més alts d'urbanització i de racionalitat en la planificació familiar.

Això va provocar l'augment de l'esperança de vida i el creixement de la població. No obstant això, la modernització espanyola tingué un retard comparat amb altres països europeus.

Els moviments migratoris: Les causes van ser una economia en què l'ocupació creixia menys que la població, els resultats de l'escassetat de transformacions econòmiques i el millorament de la navegació.

Les migracions interiors: Es va produir una expansió que va comportar una redistribució regional de la població espanyola. Els principals centres industrials en expansió es convertiren en els pols d'atracció de migrants. Això va comportar una intensificació de la urbanització i la pèrdua de pes dels nuclis rurals. El període més notable del creixement urbà va ser entre la fi de la Primera Guerra Mundial i el crac del 1929. Va ser un procés d'industrialització lent respecte d'altres països.