Història d'Espanya: Sexenni Democràtic, Primera República i Restauració Borbònica
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,14 KB
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
Crisi de la Revolució (1866-1868)
La crisi que va precedir la Revolució de 1868 va ser de doble naturalesa:
- Econòmica: Financera, industrial i de subsistència.
- Política: Organització de l'oposició amb el Pacte d'Ostende (1867) i el desgast del govern moderat.
La Revolució de 1868 i el Govern Provisional
La Revolució de 1868 va començar amb un pronunciament militar liderat per Prim i Serrano (monàrquics), que no va tenir en compte els demòcrates. Es va establir un Govern Provisional entre progressistes i unionistes.
El 1869 es van celebrar eleccions a Corts Constituents i es va redactar una Constitució que establia:
- Monarquia
- Sufragi universal masculí
- Sobirania nacional
- Divisió de poders
- Garantia de drets i llibertats
Es va intentar la recuperació econòmica mitjançant el lliurecanvisme, la supressió de la contribució de consums, la introducció de la pesseta i la gestió del deute públic.
El Regnat d'Amadeu I de Savoia (1871-1873)
Suports i Problemes del Monarca
Suports:
- Prim
- Coalició governamental
- Classes mitjanes
Problemes:
- Desig de democràcia
- Crisi econòmica
- Guerra Carlina
- Guerra de Cuba
- Insurreccions republicanes
- Govern en fallida
Oposició:
- Noblesa
- Clergat
- Exèrcit
- Poble
- Moderats (Cánovas)
- Carlins
- Rics
La Primera República Espanyola (1873-1874)
Proclamació i Intent Federal
La Primera República es va proclamar l'11 de febrer de 1873 amb Estanislau Figueras. Va estar marcada per l'aïllament internacional i l'intent d'instaurar una república federal, la insurrecció cantonal i el fi de l'experiència republicana.
El 8 de març es va proclamar l'Estat Català. Després d'una pacificació del panorama, es van celebrar eleccions a Corts Constituents amb victòria dels federals.
El 7 de juny, la República Democràtica Federal va quedar en mans de Francesc Pi i Margall, qui va proposar grans reformes com la separació Església-Estat i una Constitució federal.
El projecte de Constitució federal i la Primera República van quedar paralitzats per la insurrecció Carlina i la continuació de la Guerra de Cuba.
La Insurrecció Cantonal i la Crisi Republicana
La insurrecció cantonal va sorgir per la radical i directa estructuració federal i pel desig d'avenços socials.
Nicolás Salmerón va posar fi a aquesta insurrecció, i l'exèrcit va quedar com a única força capaç de sufocar la revolució social.
Amb Emilio Castelar, es van atorgar poders plens i es va establir un govern tancat.
El fi de l'experiència republicana va arribar per una moció de censura. Manuel Pavía va fer entrar forces civils, deixant el poder en mans d'una coalició d'unionistes i progressistes dirigits per Serrano.
El 29 de desembre de 1874, Martínez Campos proclama Alfons XII, qui l'1 de desembre havia firmat el Manifest de Sandhurst. Aquest manifest sintetitzava la monarquia alfonsina amb un règim conservador i catòlic que garantia el funcionament del sistema polític liberal, l'estabilitat i l'ordre.
El Sistema Polític de la Restauració Borbònica (1874-1923)
Inicis i Objectius de Cánovas del Castillo
Cánovas del Castillo va tenir els poders fins a la tornada del rei. Els seus objectius principals eren:
- Establir el bipartidisme.
- Pacificar el país.
Es van convocar eleccions a Corts Constituents per a una nova Constitució, que es va aprovar el 1876. Aquesta Constitució establia:
- Sufragi censatari.
- Sobirania compartida entre les Corts i la Monarquia, que tenia un poder moderador.
Es va aconseguir el fi dels conflictes bèl·lics amb la derrota carlina i l'establiment de concerts econòmics. A Cuba, es va signar la Pau de Zanjón, tot i que va seguir la Guerra Chiquita.