Feixisme, nazisme i anarquisme: moviments polítics del segle XX

Resumen

El document presenta tres moviments polítics del segle XX: el feixisme italià, el nazisme i l'anarquisme. Explica el context de postguerra que va afavorir el feixisme de Mussolini, les causes de l'ascens nazi a Alemanya i les diferents vies de l'anarquisme, especialment a Catalunya. També hi apareix una breu referència al marxisme i al socialisme a Espanya.

Puntos clave

El feixisme és un moviment polític totalitari, antiliberal, antimarxista i nacionalista.
Mussolini va crear els Fasci di Combattimento el 1919 i el 1921 es van transformar en Partit Nacional Feixista.
El feixisme italià va arribar al poder el 1922 amb la marxa sobre Roma, i el rei el va proclamar president.
La República de Weimar, progressista, va ser amenaçada per la dreta nazi; la crisi econòmica i les reparacions de guerra en van ser causes principals.
El PSOE va ser fundat per Pablo Iglesias el 1878 i la UGT es va crear el 1888.
L'anarquisme va tenir més incidència a Catalunya i es divideix en anarcosindicalisme (via pacífica, vaga) i anarcomunisme (violència i «propaganda del fet»).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

El Cu-Cut va ser una revista d'Espanya d'ideologia catalana que es va publicar el 1902.

Feixisme

El feixisme és un moviment polític totalitari, antiliberal, antimarxista i nacionalista.

Feixisme italià (1922-1945)

Itàlia no en surt gaire beneficiada dels acords de pau de la Primera Guerra Mundial; a més, la situació de postguerra provoca una gran inestabilitat política, crisi econòmica i tensió social. En aquesta situació apareix la figura de Benito Mussolini. El 1919 Mussolini crea els Fasci di Combattimento, que són un grup paramilitar que anava uniformat amb camises negres i que va frenar el moviment obrer. El 1921 els feixistes es transformen en Partit Nacional Feixista.

Objectius:

Estat fort i garantia de la propietat privada.
Expansió militar.

Mussolini compta amb el suport del rei italià i de la petita burguesia que finança el feixisme. El 1922, per demostrar la seva força, organitza la marxa sobre Roma. A l'octubre el rei el proclama president.

Nazisme (1932-1945)

1932-1945. Després de la I Guerra Mundial la República de Weimar és de caire progressista. Aquesta república es troba amenaçada per la dreta (nazis) i hi ha intents d'enderrocament.

Causes:

Alemanya ha de pagar les reparacions de la guerra.
Alemanya humiliada; reducció de l'exèrcit al mínim.
Crisi econòmica, misèria i atur. Molts excombatents de la I Guerra Mundial consideren que els seus sacrificis no han estat compensats, ja que són molt pobres.

Marxisme

A Espanya, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) (1878) va ser fundat per Pablo Iglesias. El 1881 va ser legalitzat pel govern de Sagasta. El 1888 es funda el sindicat de la UGT. A Espanya el socialisme s'implanta, però a Catalunya no.

Anarquisme

Catalunya té més incidència de l'anarquisme, que defensa la no existència de l'estat, ja que creu que l'organització de la societat ha de ser en assemblees o comunes i que la política s'ha de fer a partir de sindicats i no de partits.

Anarcosindicalisme

Aquesta és la via pacífica. Creu en la vaga com a mitjà per defensar la classe obrera. Els sindicats anarquistes havien de pressionar els empresaris i polítics per obtenir millores.

Anarcomunisme

Defensa la violència i el terrorisme, el que s'anomenava «propaganda del fet»; és a dir, rebutja els sindicats. BCN va ser l'escenari d'una onada d'atemptats anarquistes, convertint-se així en l'anomenada «ciutat de la bomba», amb atemptats al Liceu.

Preguntas frecuentes

Quins són els objectius del feixisme italià?

Els objectius del feixisme italià eren un estat fort, la garantia de la propietat privada i l'expansió militar.

Què defensa l'anarcosindicalisme?

L'anarcosindicalisme és la via pacífica de l'anarquisme. Creu en la vaga com a mitjà per defensar la classe obrera i els sindicats han de pressionar empresaris i polítics per obtenir millores.

Per què es va començar a anomenar Barcelona la «ciutat de la bomba»?

Barcelona va ser escenari d'una onada d'atemptats anarquistes, entre ells atemptats al Liceu, cosa que li va valer aquest sobrenom.