La Guerra de les Comunitats de Castella (1520-1522)
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,4 KB
Introducció
La Guerra de les Comunitats de Castella va ser una revolta armada que va tenir lloc a Castella entre 1520 i 1522. Protagonitzada per diverses ciutats castellanes, conegudes com a "comuneros", la revolta va sorgir a causa de la desconfiança generada per l'arribada del nou monarca, Carles I.
Causes del Conflicte
Les causes d'aquest conflicte es troben en la crisi que patia el regne de Castella des de la mort d'Isabel la Catòlica el 1504 i la desconfiança envers el nou monarca, Carles I.
Causes Econòmiques
En l'àmbit econòmic, cal destacar les males collites, les epidèmies i les fluctuacions de preus que van afectar el regne a principis del segle XVI. Els petits industrials i comerciants de ciutats com Segòvia, Toledo i Conca demanaven una política econòmica proteccionista.
Causes Polítiques
Políticament, la mort de Ferran el Catòlic el 1516 va obrir un període de crisi. El successor, Carles I, que residia a Flandes i no parlava castellà, va arribar a Castella el 1517 acompanyat d'un grup de flamencs a qui va atorgar càrrecs importants. Aquest fet, sumat a l'augment d'impostos, va generar desconfiança entre els castellans.
L'Elecció Imperial i la Revolta
El 1519, l'elecció de Carles I com a emperador va ser mal rebuda a Castella. Carles I va anunciar la seva intenció d'anar a Aquisgrà per a la coronació i va augmentar els impostos. La ciutat de Toledo va iniciar una campanya contra la nova fiscalitat i la política imperial, seguida per altres ciutats.
La Junta i la Derrota dels Comuneros
Carles I va deixar com a regent a Adriano d'Utrech, fet que va augmentar el malestar. Es van produir motins a diverses ciutats i es va constituir la Santa Junta a Àvila, que es va traslladar a Tordesillas per intentar oposar la reina Joana al seu fill. El moviment va adquirir un caràcter social, amb els camperols revoltant-se contra els seus senyors. L'exèrcit comuner va ser derrotat a Villalar el 1521 i els seus líders executats. Toledo va resistir sota la direcció de María Pacheco, però finalment va ser sotmesa.
Conseqüències
La derrota dels comuneros va consolidar el poder de la monarquia a Castella, recolzada per l'aristocràcia. La burgesia va perdre influència i les Corts i les llibertats castellanes es van debilitar.
Imatge
Carles I en 1516, retratat per Bernard van Orley.